Els Mossos breguen amb la gran prova de l’ISIS

Un grup de ciutadans s'atura a tres metres d'un cordó policial a la Rambla de Barcelona. Els veïns miren de cara els agents, que romanen dempeus, impassibles, de braços plegats. És l'endemà de l'atemptat terrorista al passeig. Han passat poques hores del segon intent d'atropellament massiu a Cambrils, frustrat pels ràpids trets de la policia autonòmica. Els ciutadans reten un homenatge espontani a un cos que, sovint, no han sentit com a propi. Els policies segueixen aquí, dempeus, amb els braços plegats. A Cambrils es repeteixen les mostres d'afecte a uns agents acostumats a les crítiques incisives, especialment per excessos en matèria de seguretat ciutadana: al passeig marítim se succeeixen els aplaudiments, salutacions i abraçades als agents que van avortar una tragèdia que podria haver estat molt pitjor.

“Volem compartir amb vosaltres una de les moltes mostres de suport i que ens ajuden a seguir endavant. Sobren les paraules. Gràcies”, va publicar aquest diumenge el compte dels Mossos d'Esquadra a Twitter, que mostra un vídeo de l'ovació a la Rambla. Aquest compte s'ha convertit, des de l'inici de l'atemptat, en una font fiable per obtenir informació dels fets, per tranquil·litzar la població —va alertar, per exemple, de les detonacions controlades a Alcanar— i, sobretot, per desmentir enganys i rumors que han campat aquests dies per les xarxes socials.

Els Mossos, un cos integrat per uns 17.000 agents, ha rebut aquests dies nombroses felicitacions, començant pels presidents Mariano Rajoy i Carles Puigdemont. No només per la seva ràpida reacció a Cambrils. També, per la seva capacitat de seguir, en poques hores, una línia d'investigació que ha donat fruits en uns atacs de gran complexitat. Encara que han disposat de la col·laboració de Guàrdia Civil, Policia Nacional i CNI, els Mossos han portat el pes de les investigacions que han permès detenir quatre persones i desactivar la seva capacitat destructiva.

Queda molt per fer, començant per localitzar el suposat conductor de la furgoneta homicida de la Rambla, Younes Abouyaqoub, marroquí de 22 anys. La seva detenció és ara la màxima prioritat.

A la policia autonòmica se li han atribuït certs vicis des de la seva creació: falta d'experiència, joventut excessiva i una tendència a actuar amb mà dura al carrer, que els ha portat a afrontar diversos processos judicials per abusos i maltractaments. A això s'hi sumen els dubtes sobre la politització del cos —o, almenys, dels seus responsables polítics—, que s'ha accentuat a mesura que s'ha accelerat també el procés independentista. En aquest context, la pregunta estava en l'aire: Estarien preparats els Mossos arribat el moment? El moment ha arribat i, segons coincideixen gestors públics i experts en seguretat, la policia catalana s'ha desenvolupat amb relatiu èxit davant la gran prova de foc que suposa un atemptat de l'ISIS.

La gestió satisfactòria —amb diversos peròs— dels Mossos es basa en tres pilars: la tasca d'investigació, la ràpida reacció per posar fi a la violència i la claredat en la comunicació.

L'atropellament massiu a la Rambla es va produir dijous a les 16.50. Només quatre hores després, els Mossos ja havien detingut dues persones: Driss Oukabir i Mohamed Houli. Aquestes detencions els van permetre connectar els dos escenaris clau de la cèl·lula terrorista: Ripoll, d'on procedeixen la majoria, i Alcanar, on preparaven un gran atemptat amb bombes fins que una explosió fortuïta va frustrar els seus plans. La furgoneta abandonada sobre el mosaic de Joan Miró, una Fiat de color blanc, els havia donat la pista: allà va aparèixer documentació dels dos individus. A partir d'aquí i amb la col·laboració d'altres cossos, van estirar el fil.

Si es pot fer algun retret, expliquen fonts policials, és en la gènesi del malson: Alcanar. Dimecres a la nit, els Mossos van vincular l'explosió —en una casa on van trobar, inicialment, 20 bombones de butà— amb un assumpte de tràfic de drogues, cosa que fa pensar a aquestes fonts que va haver-hi “errades en l'anàlisi de la informació”. La veritat, matisen fonts dels Mossos, és que ningú disposava llavors de dades sobre els terroristes, sense antecedents per aquests delictes i molt joves. Recorden, a més, que els Mossos demanen des de fa temps tenir accés total a les bases de dades policials estatals i europees.

Informa un tècnic

L'acció que, de manera més evident, ha merescut reconeixement a la tasca dels Mossos va ser la de Cambrils. Allà, un sol agent —que havia rebut formació com a legionari— va abatre quatre terroristes que van atropellar diverses persones amb un Audi. Un altre mosso va matar un cinquè terrorista que acabava d'apunyalar una dona, la catorzena víctima mortal dels atacs.

Com a un dels seus actius, els Mossos hi sumen també la comunicació. Malgrat la confusió de la primera jornada, la informació sobre els fets va quedar en mans no d'un polític sinó d'un tècnic, el major Josep Lluís Trapero. El comissari en cap ha transmès, coincideixen els experts, un missatge de tranquil·litat. I ha aportat, amb rigor, les dades necessàries per informar la població, reservant aquells detalls necessaris per esclarir els fets.

Les felicitacions d'aquests dies no són la tònica habitual per als Mossos, cos acostumat a treballar sota la lupa ciutadana. La gestió d'aquests dies pot suposar un punt i apart a un passat amb llums i ombres, especialment en unitats com la Brigada Mòbil (antidisturbis). Als maltractaments a la comissaria dels Corts —que van coincidir amb el seu aterratge a Barcelona, el 2005— van seguir altres episodis, com el brutal desallotjament dels indignats de la plaça de Catalunya (2011), la mort violenta de Juan Andrés Benítez al Raval (2013) o les amputacions d'ull sofertes per persones com Esther Quintana (ferida el 2012) per l'ús de bales de goma.