Un forat negre de 350.000 quilòmetres quadrats al Mediterrani

Des que dijous passat el general Abdelhakim Buhaliya, comandant de la base naval de Trípoli, anunciés la creació d'"una zona de recerca i rescat en la qual cap buc estranger pot entrar" sense permís de les autoritats líbies, tres ONG han suspès la seva missió de salvament en el Mediterrani central: Metges Sense Fronteres, l'alemanya Sigui Eye i Save the Children. Perquè no quedés dubte, un portaveu de l'Armada líbia va precisar que la mesura es dirigia contra les ONG "que pretenen salvar als migrants il·legals i realitzar accions humanitàries. Desitgem enviar un missatge clar a tots els que atempten contra la sobirania líbia i falten al respecte als guardacostes i la Marina", va subratllar.

Les seves paraules no s'han de prendre a la lleugera. Dimarts passat un buc de l'ONG espanyola Proactiva Open Arms va rebre dues ràfegues d'avís d'un patruller libi que el va amenaçar de tirar a donar si s'atrevia a tornar. L'incident es va produir a poc més de 12 milles nàutiques (22,2 quilòmetres) de Líbia, en el límit de les seves aigües territorials, el punt més proper al que podien apropar-se per recollir als immigrants que salpen de les seves costes. L'anunci del general Buhaliya suposa desplaçar la línia que no poden traspassar les ONG fins a unes 80 milles (150 quilòmetres) mar endins, una distància que molt poques de les fràgils embarcacions en les quals viatgen amuntegats els immigrants poden recórrer.

El que ha fet Trípoli no és ampliar les seves aigües territorials, sinó declarar-se en condicions de gestionar la seva pròpia zona de recerca i rescat, d'acord amb el Conveni SAR del 1979 de l'Organització Marítima Internacional (OMI).

La zona SAR líbia, amb una extensió d'uns 350.000 quilòmetres quadrats, va quedar vacant després de la caiguda de Gadafi el 2011, que va enfonsar al país en un caos del qual encara no ha aconseguit sortir. Itàlia va assumir la responsabilitat d'aquesta zona i les ONG que operaven allí ho feien fins ara en coordinació amb el centre de rescat marítim de Roma.

El Govern italià ha estat el primer a felicitar-se del "paper cada vegada major de Líbia" en la contenció del flux d'immigrants i considera que la retirada de les ONG és un "benvingut signe del reequilibri en curs en el Mediterrani", en paraules del seu ministre d'Afers exteriors, Angelino Alfano.

Segons Frontex, l'agència europea de fronteres, les arribades d'immigrants a Itàlia s'han reduït un 57% al juliol, mentre es multiplicaven per quatre les registrades a Espanya.

Roma ha estat la principal patrocinadora de la Guàrdia Costanera líbia, a la qual ha prestat assistència i instrucció, fins i tot amb l'enviament de bucs, després de la petició que el primer ministre libi, Fayez Serraj, va fer al juliol al seu homòleg Paolo Gentiloni.

En teoria, les ONG podrien seguir rescatant a immigrants a la nova zona SAR líbia, però haurien de fer-ho amb autorització de Trípoli, que ha mostrat escassa simpatia per elles, i lliurant als rescatats als guardacostes libis.

Aquesta opció és inacceptable per les ONG, perquè implicaria impedir als que tenen dret a l'asil la possibilitat de sol·licitar-ho i condemnar-los a l'internament en els camps de refugiats de Líbia, on són objecte de privacions i abusos i no es respecten els drets humans, segons les organitzacions humanitàries. "Si els bucs de les ONG són expulsats del Mediterrani, hi haurà menys preparats per socórrer als immigrants abans que s'enfonsin i qui no s'ofegui serà interceptat i retornat a Líbia, un lloc sense llei, amb detencions arbitràries i violència extrema", ha advertit Metges Sense Fronteres.

L'anunci del Govern de Trípoli no és sinó la gota que ha fet vessar el got. Les ONG han estat objecte en els últims mesos d'una intensa campanya en la qual se les ha acusat de connivència amb els traficants d'immigrants, als qui avisarien de la seva presència en les proximitats de la costa líbia perquè sortissin les embarcacions. Fins ara no s'ha presentat cap prova sobre aquesta presumpta complicitat, però el Govern italià li ha donat pàbul en obligar a les ONG a signar un codi de conducta que permet a policies armats pujar a bord dels bucs humanitaris, per la qual cosa diverses l'han rebutjat.

La campanya contra les ONG es va refermar després que Espanya i França es neguessin a obrir els seus ports per desembarcar als rescatats en el Mediterrani, davant la desesperació de Roma, desbordada per l'increment de les arribades. L'alternativa és retornar-los a Líbia i, per a això, els bucs humanitaris són testimonis incòmodes. Des de principi d'any, 117.000 immigrants han arribat a les costes europees i 2.400 s'han ofegat, segons l'agència de l'ONU per a les migracions. A partir d'ara probablement arribin menys. Però ningú sabrà quants s'ofeguen.