Tres morts durant la jornada de caos a Charlottesville arran d’una manifestació racista

El caos es va apoderar aquest dissabte de Charlottesville, un tranquil municipi de 45.000 habitants a Virgínia. La major marxa de supremacistes blancs en els últims anys als Estats Units va derivar en enfrontaments amb contramanifestants que van deixar un mort (una dona de 32 anys), almenys 34 ferits i un nombre indeterminat d'arrestats. La mort es va produir després que un vehicle atropellés un grup de manifestants de grups crítics amb els racistes que caminaven pel carrer. Ho va fer "de forma premeditada", segons va informar la policia.

La policia va detenir a la tarda al conductor del vehicle, un jove de 20 anys, natural d'Ohio, identificat com James Alex Fields. Està acusat de diversos delictes, entre ells assassinat. En paral·lel, el Govern federal ha obert una investigació sobre una possible violació de drets civils en l'atropellament, és a dir que estigués motivat per una discriminació racial. També a la tarda, un helicòpter de la policia que supervisava els incidents es va estavellar a 11 quilòmetres de Charlottesville i en el sinistre van morir dos agents.

En un recorregut d'EL PAÍS al capvespre pel lloc dels fets, es ressaltava el nerviosisme general i l'absència de transeünts en la normalment afable Charlottesville. Moltes tanques i una infinitat de policies i militars armats i amb escuts i màscares antigàs desplegats als carrers buits, també posicionats en terrats. "És molt trist", deia l'Elke, de 53 anys, una resident que passejava el seu gos prop del Parc de l'Emancipació, ara blindat i on va esclatar la violència al matí.

Elke assegurava que creu en la “llibertat d'expressió” però deia sentir-se aterrida quan va veure que alguns dels supremacistes blancs anaven armats. I lamentava, atònita, que s'hagués utilitzat un vehicle per atacar persones, com “passa a París o Londres”. El cotxe de l'atacant, completament destrossat, seguia al lloc dels fets, envoltat de policies i d'un perímetre de seguretat de cinta groga. A la calçada on va tenir lloc l'atropellament, hi havia mostres d'una escena interrompuda: ampolles d'aigua, papers, fulles d'arbres...

El president nord-americà, Donald Trump, va condemnar els successos, però sense assenyalar la responsabilitat principal dels racistes, repartint implícitament les culpes entre ells i els contramanifestants: "Condemnem en els termes més enèrgics aquesta indignant manifestació d'intolerància, odi i violència en molts costats", va dir des de les seves vacances a Nova Jersey.

La seva primera reacció havia estat un missatge a Twitter en el qual va afirmar: "TOTS hem d'estar units i condemnar totes les postures d'odi. No hi ha lloc per a aquest tipus de violència a Amèrica. Ajuntem-nos tots a l'una!". Membres del Partit Republicà, com el senador Jeff Flake o la congressista Illeana Ros, a diferència del president, van voler deixar clar el seu repudi al supremacisme blanc.

El detonant de la violència

La protesta i la contraprotesta d'aquest dissabte van ser la culminació de mesos de tensió a Charlottesville per la decisió de l'Ajuntament, paralitzada temporalment per la justícia, de retirar un monument de la Guerra Civil. És l'últim exemple del revisionisme històric que ha reobert ferides racials en els últims anys en el sud dels EUA.

L'Ajuntament havia declarat il·legal l'acte abans del seu inici. Sota el lema Unir a la dreta, centenars de membres de la ultradreta racista americana es preparaven per reunir-se al Parc de l'Emancipació per protestar pel pla de retirada d'una estàtua en homenatge a Robert I. Lee (1807-1870), general de l'Exèrcit Confederat durant la Guerra Civil. Els extremistes de dreta el reivindiquen com un símbol històric del poder blanc meridional que va lluitar contra els Estats del Nord sense èxit per mantenir el sistema d'esclavitud dels negres. Els defensors de la retirada de l'estàtua la consideren la preservació d'un símbol racista.

Els supremacistes blancs, inclosos elements del Ku Klux Klan, mostraven banderes confederades i corejaven consignes nazis. En topar-se al parc amb els contramanifestants, entre ells l'agrupació antiracista Black Lives Matter (Les vides negres importen), va esclatar la violència, amb els antidisturbis pel mig tractant de buidar la plaça en un ambient d'ira. En tots dos bàndols, hi havia individus proveïts de cascos i pals. Va haver-hi intercanvis de cops i fins i tot es van utilitzar gasos lacrimògens en les agressions. El Govern estatal va activar l'estat d'emergència i va desplegar un fort contingent de cossos antidisturbis i va cridar la Guàrdia Nacional, l'Exèrcit de reserva de l'Estat.

Entre els assistents a la marxa supremacista, estava David Duke, l'exlíder del Ku Klux Klan. Abans dels disturbis, Duke va dir a la premsa que els manifestants “hi anaven a complir les promeses de Donald Trump” de “recuperar de tornada el nostre país”. Durant la campanya electoral, Duke va elogiar Trump i el republicà va rebutjar inicialment desmarcar-se d'aquest suport, la qual cosa li va valer una allau de crítiques.

El moviment supremacista blanc, conformat per una constel·lació de diferents grupúsculs la presència de les quals és més significativa en estats meridionals com Virginia, ha experimentat un repunt d'activitat i visibilitat en els últims temps a la calor de la controvèrsia entorn dels plantejaments de tall xenòfob i nacionalistes de Trump.

El concepte d'alt-right (dreta alternativa) ha sortit de les clavegueres i s'ha afermat en els últims mesos amb l'auge de Trump. El republicà ha llançat picades d'ullet a la dreta racista, que se sent reforçada després del seu èxit electoral per les coincidències amb la seva retòrica contra la immigració i la correcció política. L'estrateg cap del president és Steve Bannon, un connotat agitador de l'extrema dreta.

El succés de Charlottesville, una localitat envoltada de pujols verds i coneguda per acollir la Universitat de Virginia, és l'incident racial més greu en els seus set mesos de presidència. La seva feble condemna del succeït, sense culpar els racistes, indica que Trump s'ha trobat amb un problema nou de doble tall: com deslligar la seva verborrea políticament incorrecta de la violència atàvica d'alguns americans que creuen veure en els seus discursos llum verda per trencar el tauler polític a cops de puny?