La fi de la nuclear de Garoña inquieta els municipis de Vandellòs i Ascó

Les nuclears de Tarragona han deixat una inversió de més de 1.300 milions d'euros en l'última dècada. Ara, les centrals de la província —Vandellòs, al Baix Camp, i Ascó, a la Ribera d’Ebre— contemplen amb inquietud el tancament de la burgalesa Santa María de Garoña, una central molt similar quant a disseny econòmic. Els veïns estan preocupats per les conseqüències econòmiques: són conscients que el tancament de Garoña marca el futur que, a mig termini, espera també a Vandellòs i a Ascó.

Gemma Carim és la presidenta del consell comarcal de la Ribera d’Ebre, una comarca molt picada per la crisi econòmica i que tem per l'apagada de la nuclear. Les dues unitats operatives d'Ascó són un motor que genera centenars de llocs de treball. “Entre directes i indirectes, són més de 1.000 treballadors ocupats i, en cas de tancament de les nuclears, l'impacte és absolut”, diu Carim. “La taca d'oli és extensa”, afegeix. Admet que la clausura d'Ascó I i Ascó II és una realitat que no podrà agafar ningú per sorpresa. Serà a partir del 2023 quan les dues centrals, igual que Vandellòs II, entraran a la zona vermella de la seva longevitat. És una incògnita saber si hi haurà pròrrogues que allarguin el seu cicle d'activitat.

“Som conscients de la data de caducitat de la central i, des que va començar aquesta legislatura, estem treballant per definir quin escenari deixarà”, explica. La zona encara no s'ha recuperat de la maçada que va suposar l'anunci d'Ercros de tancar la seva planta de clor a Flix i l'acomiadament de més de 70 treballadors. La realitat d'aquest territori que banya el riu Ebre és singular. L'exconseller d'empresa, Jordi Baiget, va informar en una compareixença al Parlament que la companyia Ercros ha contactat sense èxit amb més de 1.700 empreses per buscar interessats a continuar l'activitat productiva a la seva planta de Flix.

“Durant anys, a la Ribera d’Ebre hi ha hagut un monocultiu: el nuclear”, analitza la presidenta comarcal. Fa uns anys, Ascó no va dubtar a postular-se com la millor opció per acollir el magatzem de residus nuclears (ATC), una aposta que va generar una forta controvèrsia amb territoris veïns, però que des del municipi es percebia com una assegurança de vida per quan la nuclear tanqués. En aquest context, Gemma Carim constata que, quan els reactors s'aturin definitivament, la garrotada laboral serà dura: “Costarà molt absorbir la mà d'obra que treballa a la central”. Nega ser “catastrofista” i assenyala que la sortida rau en la diversificació econòmica. Sense possibilitat de recórrer al comodí d'una indústria alternativa, el consell comarcal treballa amb els municipis per potenciar altres sectors, bàsicament l'agroalimentari i el turisme. “Ens tocarà tornar als orígens”, agrega Carim.

Un futur sensiblement més lluminós es dibuixa al voltant del complex nuclear de Vandellòs. Plantades al costat del mar i al costat d'una de les platges més boniques del litoral, el Torn, les nuclears Vandellòs I i Vandellòs II il·lustren una escenografia que es repeteix en altres llocs de les comarques de Tarragona: la convivència entre energia i turisme. Alfons Garcia és l'alcalde de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. Indica que, sobre el paper, a Vandellòs II encara li podrien quedar “15 o 20 anys de vida”. Però també adverteix que tot està subjecte a “decisions polítiques”.

“Evitar la improvisació”

L'alcalde posa en relleu que el desig és que la planta trigui a tancar però que, arribat el moment, l'important serà no improvisar. “Aquí ja tenim l'experiència del que va passar amb Vandellòs I”. Es refereix a l'accident, el més greu de la història nuclear a Espanya, que l'octubre del 1989 va provocar un incendi a la planta. Els danys van ser tan severs que es va ordenar la paralització de l'activitat i el desmantellament progressiu de la instal·lació.

“L'avantatge que tenim aquesta vegada és que el tancament no serà de la nit al dia, sinó que serà un procés programat i previst”, diu l'alcalde. Després de la clausura de la planta, el poble de Vandellòs es va mantenir a flotació amb Vandellòs II. Però també, gràcies al desenvolupament d'un polígon industrial, finançat llavors amb una forta aportació de fons estatals, que a dia d'avui acull 70 empreses i dona ocupació a prop de 300 treballadors.

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant sumen 6.200 veïns i tenen un pressupost municipal de 18 milions d'euros. L'alcalde no nega que la injecció de diners que donen les taxes de la nuclear és un bon parapet davant eventualitats. De la mateixa manera, uns 300 veïns del poble treballen a la planta. L'atur a l'estiu no supera el 6% i a l'hivern s'estanca al voltant del 10%. “Què passarà si tanca la planta? L'important és estar preparats”, sentencia Alfons Garcia.