“A l’agost tot va més tranquil, també a l’obra”

Les parets de l'antic edifici s'esfondren al seu voltant. A trossos. Per parts. Un dia rere l'altre del mes d'agost. El pitjor no és el soroll ensordidor, que no s'atura. El pitjor és la pols que s'impregna per tot arreu. Pols blanca que una manguera d'aigua intenta aplacar constantment. Això sense tenir en compte les onades de calor de les últimes setmanes. Entre el 27 de juliol i el 5 d'agost, Catalunya va viure un episodi de calor intensa, el més important des de l'excepcional onada de calor de juliol del 2015. Aquest és el panorama a la zona zero d'aquesta obra. L'antic cinema donarà pas a un gran hotel, d'unes quantes estrelles, al centre de Barcelona. Per això David de la Cruz, de 42 anys, treballarà tot el mes d'agost, com ja ha fet moltes altres vegades.

Nascut a Trujillo (Perú) el maig del 1975, la història d'aquest home és la d'una decisió que ho canvia tot. El 2002 opta per deixar el seu país per buscar-se la vida a Espanya. Aquesta és la seva història, escrita, tal com explica, a força de sacrifici i moltes hores de feina, també a l'agost. “En un principi vaig venir per un parell d'anys. Vaig trobar feina en una empresa; de fet, soc a la mateixa constructora on vaig començar. La cosa anava bé, molta feina, ells em van ajudar amb els permisos de reagrupació. Primer vaig portar la meva dona. Li va agradar. Després vam portar els meus dos fills del Perú. Estem tots junts des del 2005”. Aquest peruà va estudiar per ser mecànic de manteniment, però no és el que volia. De fet, el David somiava a ser periodista.

Quan va arribar a Barcelona, va apostar per la construcció, tot i que mai havia treballat en el sector. “Quan vaig començar vaig trucar a moltes portes. No sabia fer res, però tenia ganes i necessitat de treballar. Vaig començar com a peó... feia regates, picava parets, tallava ferro...”. Les coses van millorar i va optar a una feina de responsable de magatzem a la mateixa empresa. S'hi va passar quatre anys. I llavors li van oferir dedicar-se a la seguretat. “Em vaig formar i és al que em dedico ara: soc recurs preventiu de l'obra, en superviso la seguretat”. El David és el responsable del que hi passi. Arriba a les 7.15. Accedeix a l'obra, desconnecta les alarmes i fa un control diari de personal. Després s'ocupa de veure què necessiten les persones que s'encarreguen de l'enderrocament. Treballarà moltes hores aquest mes d'agost: “Fem servir tots els permisos d'enderrocament de l'obra”. La màquina excavadora no para. El David vigila els seus moviments des d'una cantonada. Sap que marxarà de vacances a finals de setembre i a l'octubre. Ara li toca la feina “més perillosa, més estressant, cal estar a sobre la gent, de vegades hi ha un excés de confiança. Aquí cada vegada em costa menys perquè em coneixen i col·laboren. No he tingut cap problema greu en les obres on he estat”. No li importa treballar aquest mes: “A l'agost, malgrat la calor, és una feina més relaxada, ara a l'obra hi som la meitat. Va més tranquil·la, millor que altres mesos de l'any, en què l'obra és plena de gent. A l'agost els encarregats estan de vacances”.

Però amb això no se li acaba la feina. El David va tenir el seu primer fill amb 20 anys. Amb 40 va néixer la seva tercera filla, que ara té un any i mig, una oportunitat per tornar a començar. “Començar de zero”, diu. Una cosa que no és la primera vegada que li passa, però que té els seus inconvenients. “Trobo a faltar Trujillo, moltíssim. Acostumar-m'hi... no m'hi acostumo. Si fos per mi, hi tornava la setmana que ve”.