El Suprem anul·la la condemna de Blesa per les ‘black’ per la seva defunció

El Tribunal Suprem ha declarat extinta la responsabilitat penal de qui va ser president de Caja Madrid Miguel Blesa, condemnat a sis anys de presó per les targetes black de l'entitat, a conseqüència de la seva defunció. La sala segona de l'alt tribunal ha formalitzat amb una diligència la mesura, prevista per la llei per a tots aquells casos en els quals es produeixi la defunció del condemnat, fins i tot abans que la sentència sigui ferma, com passa amb Blesa, que encara tenia pendent la resolució d'un recurs de cassació.

Segons recull la llei d'enjudiciament criminal, l'acció penal va quedar extingida el passat 19 de juliol, quan l'exbanquer va ser trobat mort amb un tret al pit en una finca de Còrdova. Encara que la diligència només afecta aquesta peça separada del cas Bankia, la norma pressuposa, a més, el sobreseïment d'altres causes —sempre en termes penals— respecte de Blesa, com la de les participacions preferents de Caja Madrid.

Passa el mateix amb un altre procés més avançat, el dels sobresous a l'entitat, pel qual la Fiscalia sol·licitava per a Blesa quatre anys de presó per administració deslleial continuada i que, si no s'hagués mort, en els propers mesos l'hauria fet seure al banc dels acusats, al costat de qui va ser el director general de l'entitat, Ildefons Sánchez Barcoj.

La sala penal de l'Audiència Nacional va condemnar Blesa el passat 23 de febrer a sis anys de presó per apropiació indeguda del patrimoni de l'entitat després de gastar 463.688 euros. Un càrrec idèntic pel qual també van ser condemnats els altres 64 usuaris de les vises, entre els quals hi ha el seu successor al capdavant de l'entitat, Rodrigo Rato, que han recorregut davant del Suprem contra les penes de presó d'entre tres mesos i quatre anys i mig de presó.

No obstant això, l'extinció de la responsabilitat penal per aquest procés no afecta la responsabilitat civil, és a dir, les possibles indemnitzacions, que, si es confirma el que va dictar l'Audiència Nacional, haurien de ser abonades pels seus hereus només en el cas que no renunciïn a la part proporcional de la seva herència.