La renda mitjana a les Terres de l’Ebre és la meitat que la de Barcelona

La recuperació econòmica no està arribant a les llars amb la rapidesa que s’esperava. En alguns casos, ni es percep. Una enquesta recent sobre condicions de vida de l’Idescat indica que la renda mitjana per persona i any se situa a Catalunya als 12.660,3 euros, un 22,4% més que el 2011, en plena crisi. No obstant això, hi ha territoris en què la crisi va calar profund: va espantar empreses i va despoblar municipis que vivien de la construcció o del turisme. És el cas de les Terres de l’Ebre, i especialment a la Terra Alta: la renda mitjana és de 8.807,2 euros, la mateixa que enmig de la recessió, i gairebé la meitat que la de Barcelona.

L’enquesta de l’Idescat, en col·laboració amb el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat, inclou aquest any noves dades que permeten conèixer al detall les dificultats de les llars catalanes. Un dels més rellevants es refereix a les dificultats i privacions econòmiques que declaren les famílies als diferents territoris: el 74,5% dels habitants de la zona de l’Ebre declara que no arriba a final de mes amb facilitat, i només tres de cada 10 llars poden fer front a una despesa imprevista. A més, el 73,7% de les llars d’aquest territori rep alguna prestació social, lluny de la mitjana catalana, que se situa en el 57,7%.

La situació d’alta precarietat afecta també altres àmbits territorials, com Ponent (Lleida) o el Pirineu i la Val d’Aran, on la renda mitjana és de 9.849 euros. No obstant això, el cas de l’Ebre i en concret de la comarca de la Terra Alta és especialment delicat. “Obeeix a molts factors: té una taxa d’atur superior a la mitjana, la poca població que hi ha està envellida, i és una zona amb molt poca densitat productiva”, explica Juan Antonio Duro, director de la càtedra d’Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili.

La crisi va afectar amb duresa les Terres de l’Ebre, que sense tenir grans empreses industrials ni gaire turisme, tenia en el sector de la construcció i el negoci immobiliari la seva principal font de riquesa. El cas del municipi de la Sénia és eloqüent: quan el seu gran clúster de la indústria del moble es va enfonsar amb la crisi immobiliària, el poble va passar de tenir un atur mínim a tenir un 36% de la seva població desocupada. De ser un municipi que nedava en l’abundància va passar a ser un poble rural amb naus i fàbriques desertes que va haver de demanar ajuda a la Generalitat. “Ara s’està recuperant gràcies als productors que s’han associat en cooperatives i han reinventat la indústria del moble, buscant el valor afegit i la creativitat”, assegura Duro.

Al territori, diversos factors compensen els ingressos baixos dels seus habitants, com un cost de vida més assequible i un habitatge més barat. L’enquesta de l’Idescat indica que la despesa mitjana mensual de l’habitatge és de 299 euros a les Terres de l’Ebre, mentre que la mitjana a Catalunya està en 368 euros. Duro creu que aquest és un factor que pot atreure la població jove, i és optimista amb les possibilitats de creixement que ofereix el territori. “Si el corredor mediterrani arriba a ser una realitat, la zona pot aprofitar la situació i atreure empreses”, diu. L’acadèmic assegura, a més, que el turisme en aquestes comarques pot arribar a tenir molt recorregut i que, de fet, ja exploten pobles de costa com Sant Carles de la Ràpita o l’Ametlla de Mar: “La Terra Alta també té molts recursos que poden ser turístics, com les experiències gastronòmiques, la cultura enològica, o el projecte d’una reserva de biosfera que pot ser molt important”. De moment, per a bona part de la població de la Terra Alta la dificultat de trobar feina radica en el fet que les ocupacions són de temporada, molt lligades al camp i ofereixen molt poca estabilitat.