La resposta penal al referèndum s’agreuja i s’estén a alts càrrecs

La resposta penal al procés independentista s’agreuja i s’amplia a mesura que s’acosta la data del referèndum unilateral, previst per a l’1 d’octubre, i davant la negativa de la Generalitat a fer marxa enrere. Ja són 22 els polítics catalans involucrats en processos judicials per diversos delictes. Si en la consulta del 9-N es van imposar penes d’inhabilitació a l’expresident, davant l’1-O els delictes impliquen penes de presó i arriben a càrrecs de segona línia.

Más información

La Generalitat denuncia la Guàrdia Civil davant el jutjat de guàrdia per interrogar alts càrrecs

La Guàrdia Civil actua sempre en coordinació amb el jutjat

El jutge enginyer temut per l’independentisme

El Govern denuncia la creixent judicialització del procés independentista, insisteix que la solució al conflicte és política i, al mateix temps, es manté ferm en la seva intenció de fer un referèndum unilateral malgrat els advertiments sobre la il·legalitat de la convocatòria. “No existeix un poder prou fort per tancar el gran col·legi electoral que serà Catalunya l’1 d’octubre”, va dir el president Carles Puigdemont en una entrevista a Le Figaro. Les espases són ben amunt. I, a mesura que l’amenaça del referèndum es concreta, la resposta penal es torna més contundent.

A hores d’ara hi ha, almenys, 22 polítics involucrats –quatre condemnats; la resta, investigats– en assumptes penals. A més d’alcaldes i regidors de la CUP i d’altres formacions imputats per desobediència (a Badalona i Berga), hi ha tres causes obertes que afecten els màxims representants del Parlament, consellers de Junts pel Sí i alts càrrecs. Els delictes que se’ls atribueixen són desobediència i prevaricació, que comporten penes d’inhabilitació per exercir càrrecs públics. Però s’hi han sumat altres (malversació, sedició) que comporten penes de presó. Tot això suposa una càrrega addicional de pressió per als polítics independentistes i explica, en part, els dubtes d’alguns consellers i la crisi recent al Govern.

La investigació que té més recorregut és la del jutjat d’instrucció núm. 13 de Barcelona, que indaga els preparatius del referèndum. El jutge ha imputat un alt càrrec, el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó; un exsenador d’ERC i exmagistrat, Santiago Vidal, i el jurista Carles Viver Pi i Sunyer. La Guàrdia Civil, no obstant això, ha pres declaració com a investigats a càrrecs de segona fila, com el secretari general de Presidència, Joaquim Nin, o el director general de Comunicació, Jaume Clotet.

Els agents també han interrogat, tot i que com a testimonis, càrrecs de menys rang –la cap de comunicació d’Afers Exteriors–, polítics que no tenen a veure amb l’organització de l’1-O —l’exportaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena– i fins i tot treballadors públics i treballadors d’empreses privades. El Govern català insisteix que protegirà legalment els funcionaris davant del referèndum, i dimarts va aprovar un acord en aquest sentit.

La causa del jutjat núm. 13 –alimentada per denúncies de l’advocat Miguel Durán, de Vox i de la Fiscalia– investiga delictes de desobediència, prevaricació, malversació, revelació de secrets, sedició i rebel·lió; aquests últims estan castigats amb elevades penes de presó.

El punt d’inflexió el va marcar la jornada de participació del 9 de novembre del 2014, en la qual van votar 2,3 milions de catalans. Ningú va impedir que es fes aquella consulta no vinculant malgrat que, quatre dies abans, havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional. Va ser un aprenentatge per al Govern espanyol i per a la Fiscalia. No volen que es repeteixi aquest escenari, i menys davant d'un referèndum que, segons el que ha anunciat Puigdemont, pretén ser vinculant i servir per proclamar la independència.

Les conseqüències

La resposta penal al 9-N va arribar amb posterioritat: es va limitar als màxims responsables polítics i a penes d’inhabilitació. Ha tingut conseqüències: l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau no poden ser candidats. L’exportaveu del Govern Francesc Homs, per la seva banda, va haver d’abandonar el seu escó al Congrés. Tots excepte Ortega pertanyen al PDeCAT, el partit que acumula un nombre d’encausats més elevat en aquest procés. Afronten, a més, possibles conseqüències econòmiques: el Tribunal de Comptes impulsa un procés per responsabilitat comptable, perquè Mas i les seves conselleres paguin els cinc milions de diners públics que va costar el 9-N.

En el judici pel 9-N es va parlar de democràcia. Mas va denunciar que era víctima d’un “procés polític”. El fiscal del cas li va replicar que “el judici també és democràcia” i que aquesta no només consisteix a votar. La paraula màgica també ha estat invocada per una altra de les afectades: la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, considera que la seva imputació és un “atac a la democràcia”. Forcadell i quatre membres de la Mesa estan imputats per permetre que es votés una resolució que demanava celebrar el referèndum, malgrat els advertiments del Tribunal Constitucional.

El Constitucional també està fent el seu paper. Ha advertit Puigdemont diverses vegades (fins a sis) que ha d’aturar qualsevol iniciativa que promogui “el procés de desconnexió” de Catalunya. Els advertiments han arribat a aquesta segona línia de l’Executiu: directors generals i secretaris.

La Fiscalia roman vigilant. Vol evitar una causa general contra el procés que “es pugui interpretar com una persecució a l’independentisme” i opta per una altra estratègia: “Accions puntuals contra persones concretes”, segons fonts de la institució. “Si, arribat el moment, els fets aconsellen que la Fiscalia actuï, doncs amb tota l'energia i en defensa de la legalitat”, va anunciar el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, en una intervenció pública.

A Maza li correspon impulsar les querelles sobre el referèndum, com la que va ordenar interposar contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el número dos del seu departament, Francesc Esteve, per haver iniciat el tràmit per comprar urnes amb diners públics. Tots dos estan imputats en una causa oberta pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.