La Guàrdia Civil actua sempre en coordinació amb el jutjat

La Guàrdia Civil actua com a Policia Judicial en la investigació sobre el referèndum del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Això significa que està a les ordres del jutge, que dirigeix la instrucció. Però no impedeix que pugui practicar les diligències oportunes sense que sigui necessària una ordre explícita o per escrit. El magistrat, això sí, ha d’estar-ne al corrent, i les dues parts treballen en tot cas de forma coordinada, expliquen fonts policials sobre la polèmica creada entorn d’aquesta investigació.

La Generalitat considera que la Guàrdia Civil ha incomplit la llei –i, de passada, ha comès diversos delictes– en prendre declaració a alts càrrecs del Govern català sense empara judicial. Fonts policials consultades per aquest diari rebutgen de ple aquesta tesi. Subratllen, en canvi, que la Guàrdia Civil ha proposat al jutge un pla d’actuació concret i que aquest hi ha donat el seu vistiplau. Cosa diferent, insisteixen, és que existeixi una ordre escrita per realitzar aquestes investigacions. Aquí hi ha l’equívoc, subratllen aquestes fonts.

La Generalitat s’acull a una nota de premsa emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En la nota es comunica que els interrogatoris “no han estat sol·licitats pel magistrat”. Sobre aquesta base construeix el seu argument i cita, en la seva denúncia contra tres agents de l’institut armat presentada ahir, diverses lleis. La Generalitat recorda que la policia judicial “actua sota la direcció dels jutjats i tribunals i de la Fiscalia” i que “queden obligats a seguir les seves instruccions”. La llei d’enjudiciament criminal, afegeix, diu també que els policies “tindrà el caràcter de comissionats” dels jutges.

Fonts de la Guàrdia Civil matisen que no s’ha incomplit cap d’aquests mandats. I precisen que s’investiga de la mateixa manera en altres jutjats d’instrucció. El jutge dirigeix la instrucció, però deixa en mans de la Policia Judicial la pràctica de les diligències. A més, és la policia la que, en aquest cas, defineix el pla d’actuació que creu oportú per indagar si s’han comès delictes entorn de la preparació del referèndum.

Aquestes mateixes fonts citen com a exemple els interrogatoris a Jaume Clotet i Joaquim Nin. La Guàrdia Civil elaborarà un atestat amb el resultat d’aquests interrogatoris, que remetrà de forma immediata al jutge. Aquest decidirà si cita a declarar com a investigades a aquestes dues persones. Davant les crítiques del Govern català per haver canviat la seva condició (de testimoni a investigat) en plena declaració, les fonts policials expliquen que s’ha fet amb l’únic objectiu de preservar el seu dret de defensa (el testimoni té l’obligació de dir la veritat; l’investigat no).