Un hospital de primera davant del mar

Explicaven els qui l'havien acompanyat que el príncep Alexandre de Mérode, llavors president del poderós Comitè Mèdic del COI, no amagava la seva inquietud. Dubtava que aquells pavellons deteriorats poguessin donar una cobertura sanitària de qualitat a la família olímpica. Quan, acabades les obres, va tornar a l'Hospital del Mar, no amagava la seva satisfacció. Les reticències s'havien convertit en entusiasme.

Els 26.000 metres quadrats havien passat a 42.000. Sobre la mateixa estructura de pavellons s'aixecava ara un modern i lluminós hospital, ben equipat i amb unes vistes magnífiques al mar. Albert Pineda i Manuel Brullet, els arquitectes responsables del projecte, havien tingut especial interès a combinar la funcionalitat d'un hospital modern amb el benestar d'un entorn privilegiat.

El Mar ha esdevingut un dels grans hospitals universitaris de Barcelona, el centre de referència per als 350.000 habitants de Ciutat Vella i Sant Martí, i amb el valor afegit de l'Institut Municipal d'Investigacions Mèdiques, que s'ha convertit en un referent en la investigació epidemiològica i ambiental. Milers d'usuaris utilitzen encara unes sales d'espera que tenen l'ample mar com a horitzó, però el més important és que a les seves dependències es practica la medicina més avançada.

El mateix dia en què es va decidir la candidatura de Barcelona, l'octubre del 1986, un grup de metges de l'hospital va deixar una carta a la bústia del domicili particular de l'alcalde Pasqual Maragall. Li demanaven que designés el Mar com a hospital olímpic. La veritat és que hi havia moltes possibilitats que això ja estigués entre els plans de l'alcalde. El del Mar era un dels dos hospitals municipals, havia estat un dels centres on s'havia assajat amb èxit la reforma organitzativa dels serveis municipals, molt necessària, i era el que quedava més a prop del lloc on es projectava la Vila Olímpica. L'únic problema era que per complir la missió necessitava una inversió considerable.

L'hospital es va remodelar amb el compromís de reservar 50 llits i el personal necessari per atendre els 24.655 membres de la família olímpica. El Mar va complir amb escreix aquesta tasca. Durant els Jocs va atendre 954 pacients, el primer va ser un ciclista nord-americà que es va fracturar el fèmur durant un dels entrenaments.

Proves antidopatge

Però el lloc més vigilat, protegit i el que va viure les quotes de tensió més altes va ser, sens dubte, el laboratori antidopatge. El va dirigir amb mà de ferro Jordi Segura, encarregat de fer les proves antidopatge de tots els atletes que participaven en les competicions. Estava dotat amb les tècniques de detecció més modernes i el grau d'excel·lència al qual s'havia arribat va permetre que la seva influència s'estengués als Jocs Olímpics que es van fer després.

Vint-i-cinc anys després, l'Hospital del Mar acaba de viure una nova i necessària ampliació. Les costures del centre havien començat a cedir davant l'enorme pressió assistencial que suporta: 100.000 visites anuals de la població de Ciutat Vella i Sant Martí, a les quals cal afegir milers de turistes que pateixen algun contratemps durant la seva estada a Barcelona. Fa unes setmanes es va inaugurar un edifici annex de 15.000 metres quadrats, que acull el nou servei d'urgències, el servei d'obstetrícia i ginecologia –que atén 1.600 parts anuals, molts dels quals són de risc– i les noves instal·lacions de radioteràpia, amb dos acceleradors lineals d'última generació.

L'ampliació es va iniciar el 2007, però la crisi va obligar a interrompre les obres. Es van reiniciar el 2015 gràcies al fet que l'Ajuntament de Barcelona va aportar 34 dels 76 milions necessaris per continuar-les. Per uns dies, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no va poder estrenar les noves instal·lacions en el naixement del seu fill Gael. Però va voler estar present a la inauguració. El del Mar és el gran llegat sanitari que els Jocs han deixat a Barcelona.