Trump encén la polèmica en atribuir-se “plens poders per perdonar” delictes

Les alarmes han saltat. Les especulacions que Donald Trump pugui decidir exonerar els seus afins i a si mateix en la trama russa han pres cos. En una piulada llançada aquest dissabte al matí, el president dels Estats Units s'atribueix “plens poders per perdonar”. Encara que el mandatari no precisa els casos, el senyal no ha passat inadvertit. Des de fa dies, els mitjans nord-americans apunten que Trump ha mantingut reunions amb els seus assessors legals per conèixer els límits del perdó presidencial. Donada l'autoritat de la qual està investit, la seva concessió presenta pocs obstacles en el cas de tercers, però hi ha enormes dubtes sobre la seva autoaplicació. La mesura mancaria de precedents sòlids i, en qualsevol cas, suposaria un escàndol majúscul i difícilment assumible en una democràcia basada en la divisió de poders i el respecte a la llei.

En aquest context, la frase de Trump (“Mentre tothom accepta que el president té plens poders per perdonar, per què pensar en això si fins ara l'únic delicte són les filtracions contra nosaltres”) està dirigida a alimentar el debat. No només sosté que els seus poders són plens, sinó que “tothom està d'acord” en referència a un consens que no existeix.

Des de l'inici de la polèmica, els assessors de la Casa Blanca han intentat treure-li ferro al cas. Per a ells, la reunions mantingudes a la Casa Blanca només tenien caràcter “teòric”. La sospita, no obstant això, va en una altra direcció. La Casa Blanca ha decidit donar un gir en la seva estratègia davant de la trama russa i ha començat a qüestionar el treball del fiscal especial, Robert Mueller. L'ha atacat per la suposada parcialitat dels seus col·laboradors i considera que està deixant fora el període en què la investigació de la ingerència electoral russa va estar sota el comandament de Barack Obama.

Aquest viratge ha coincidit amb canvis en el mateix equip legal i la sensació, cada vegada més nítida, que Mueller, qui durant 13 anys va liderar l'FBI, investiga el president i el seu entorn no només per la suposada col·laboració amb el Kremlin en la seva campanya contra Hillary Clinton, sinó pels seus conflictes d'interès financers. En aquest sentit, el fiscal especial ja ha sol·licitat oficialment informació dels comptes dels familiars del president i es presumeix que també està revisant les connexions del seu imperi amb empreses vinculades a Rússia. Si els temors de la Casa Blanca es confirmen, s'obriria una doble crisi. Una legal i arrelada en un element tan líquid en l'univers Trump com els diners. I una altra política, pel dany que causaria als republicans la imatge nixoniana d'un president en combat amb el fiscal especial.