El circ irromp al Grec

De la platja de Tànger, el Grupe Acrobatique torna aquest dimecres i dijous al Teatre Grec amb Halka, una creació col·lectiva que combina la tradició més pura i espiritual del Marroc amb la creació contemporània i la música. 14 artistes en escena, entre els quals dos músics i dues dones (una, campiona marroquina de taekwondo; l'altra, setena generació d'una família d'acròbates), munten una espectacular obra sobre el sagrat i el profà i, a través de figures impossibles i de cants rebels, ens parlen de llibertat, de gènere, d'emigració, de fronteres, de cultura. Amb humor i amb coneixement de causa.

Al ritme trepidant d'acrobàcies i piràmides humanes, Halka busseja en la tradició circense marroquina a la recerca dels seus orígens. I ens revela que la halka, el cercle que creava la gent al voltant dels actors, és l'expressió més antiga del teatre tradicional del Marroc. “En aquells cercles es podia dir tot a través del cant, de la poesia, de la dansa, de l'acrobàcia, i tot adquiria una dimensió espiritual”, explica Sanae El Kamouni, directora de la companyia.

Igual que la capoeira brasilera guarda els seus orígens en les lluites dels esclaus a les plantacions, aquestes acrobàcies magrebines estan relacionades des dels seus orígens amb la guerra. “Eren danses guerreres, d'aquí les piràmides humanes que construïm: originàriament eren torres per espiar l'enemic”, explica El Kamouni.

Halka dona veu als seus propis artistes perquè és una creació col·lectiva. “Cadascú expressa tot el que porta dins”, comenta Jean-François Pyka, productor de la companyia. “La idea d'omplir de sorra l'escenari és dels actors, per recrear les platges on tot comença”. El bressol de l'acrobàcia va ser (i encara ho és) la platja de Tànger. “Segueix sent el nostre lloc d'assaig”, diu El Kamouni. “Els artistes del sud arribaven a les platges tangerines per donar-se a conèixer. Allà hi havia antigament un cafè en el qual se signaven contractes”. Ara, aquesta companyia, la primera de circ contemporani del Marroc, creada en 2003, lluita per aconseguir dos projectes: crear una escola d'acròbates i organitzar un festival de circ. Queda molt per fer en un país on el Ministeri de Cultura no ha ‘reconegut’ l'acrobàcia com a art fins al 2013.

A més de la tornada d'Invisible, el Circ d’Hivern del Ateneu 9 Barris que es va estrenar el dia 10 al Mercat de les Flors i encara es pot veure aquest dimecres, la cartellera circense rep aquesta setmana (del 13 al 16 de juliol a la plaça Margarida Xirgu) Fidelis Fortibus, de Circus Ronaldo. Danny Ronaldo aixeca tot sol un espectacle poètic, malenconiós i ple d'humor que ret homenatge als grans del gènere. El carablanca, els equilibristes, el director de la carpa… tots han mort i serà el clown qui els retornarà a la vida en un espectacle que recorda també la Commedia dell’Arte.

En el Museu d’Arqueologia podem tornar a veure la deliciosa CorroC (fins al 13 de juliol), d'Escarlata Circus, una original visita guiada a una col·lecció de pedres amb forma de cor que ens submergirà en un exercici que han qualificat com a ‘geocardioteatralcircense’. També recala en el Grec, després d'un any de despropòsits que van impedir la seva presència al Temporada Alta i a Igualada, Buit (aquest cap de setmana), una peça de les companyies Estampades i Impàs que barreja amb delicadesa circ, teatre visual i espectacle familiar, basat en el llibre del mateix títol d'Anna Llenas. Es tracta d'omplir aquest buit que sovint sentim i ens angoixa o ens paralitza.