Condemna a la UB per encadenar contractes a un professor

El Tribunal Suprem ha condemnat la Universitat de Barcelona (UB) per frau en la contractació d'un professor que va estar 10 anys encadenant contractes temporals malgrat exercir una activitat estructural. La sala veu acreditat que va existir “una actuació fraudulenta” amb la concatenació de models contractuals que no corresponien amb l'exercici professional del docent. El tribunal ha obligat la UB a readmetre el professor, que va acabar la seva relació contractual el 2013, i a indemnitzar-lo amb 48.802 euros.

Segons la sentència, el docent va encadenar, entre el 2003 i el 2013, una desena de contractes temporals com a professor col·laborador, professor lector i professor associat. No obstant això, en tot aquest temps sempre “va fer les mateixes funcions de professor, impartint sempre les mateixes assignatures troncals, a més d'altres assignatures complementàries, i al mateix lloc de treball”.

Quan la UB va donar per finalitzada la relació contractual, el docent va demandar la universitat per acomiadament improcedent i el jutjat social número 12 de Barcelona li va donar la raó. El jutge va entendre en aquell moment que “els contractes temporals no s'havien fet servir per a la finalitat prevista normativament per cadascun” perquè no quedaven acreditats certs requisits imprescindibles per a aquestes modalitats contractuals. En concret, no es demostrava que el docent “feia una activitat professional aliena a la universitat quan el van contractar com a associat [una figura en la qual un professional en exercici de la seva especialitat compagina una feina externa amb la docència a temps parcial]”. A més, com que el professor sempre impartia les mateixes assignatures troncals, el jutge va entendre que la contractació obeïa a “una necessitat permanent”, no temporal. Per això, obligava la UB a readmetre el professor i indemnitzar-lo.

“Actuació fraudulenta”

Tot i això, la UB va recórrer contra la sentència i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va donar la raó a la universitat. El docent, no obstant això, va tornar a recórrer i el Suprem ha tornat a emetre una sentència a favor del professor, aplicant la mateixa condemna que va imposar el jutjat de primera instància. “Ens trobem, sens dubte, davant d'una successió de contractes de durada determinada per atendre necessitats que en realitat no tenen caràcter temporal (…). Conseqüentment, la successiva concatenació de contractes temporals sota l'empara formal de modalitats contractuals específiques de l'àmbit universitari que no complien materialment els requisits i les finalitats previstes legalment, va implicar una actuació fraudulenta”, sosté la sala.

La UB ha reconegut que els seus serveis jurídics estan estudiant la sentència. “Però ja s'ha esgotat la via legal”, admet Ernest Pons, cap de gabinet del rectorat. La universitat ja compta que haurà d'executar aquesta sentència però tem que pugui establir jurisprudència, és a dir, que s'apliqui la mateixa doctrina a tots els altres casos que hi pugui haver. “No totes les sentències van en el mateix sentit”, apunta.