El partit de Colau participarà en el referèndum encara que no el consideri un referèndum

Catalunya en Comú, el partit que impulsa l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, manté la seva ambigüitat davant l'anunciat referèndum d'independència de l'1 d'octubre. En el si d'aquesta formació cohabiten independentistes, autodeterministes i federalistes i això fa que el partit intenti mantenir una equidistància complicada que li genera contínues crítiques del secessionisme. Ahir es va reunir la direcció i va decidir donar suport a la cita de l'1-O si es considera una mobilització, però no faran una crida a votar en aquest referèndum.

La coordinadora nacional de Catalunya en Comú, el màxim òrgan del partit entre congressos es va reunir ahir a Terrassa (Barcelona) per fixar la seva posició davant el referèndum i finalment va aprovar un document que satisfà totes les seves sensibilitats. És l'únic partit català que navega entre dues aigües i les últimes enquestes apunten al fet que això podria passar-li factura en forma d'uns resultats molt inferiors a les expectatives electorals que es van generar quan va néixer aquesta força de confluència d'esquerres que va guanyar les dues últimes eleccions generals a Catalunya amb la marca En Comú Podem.

“L'1 d'octubre és una mobilització legítima i per tant li donarem suport com un acte d'afirmació del dret a decidir”, va assegurar en acabar Xavier Domènech, el líder de la formació i diputat al Congrés. Aquestes paraules podrien donar a entendre que els comuns fan l'ullet al fet que se celebri el referèndum que convocarà Carles Puigdemont, però res més lluny de la realitat, perquè els comuns no cridaran els seus votants a participar en el que consideren “no és el referèndum que Catalunya necessita”.

“Un referèndum és un espai de resolució de conflictes i no ens trobem davant una proposta de resolució de conflictes, sinó d'afirmació de la sobirania de Catalunya”, va dir Domènech, amb el que de vegades sembla un llenguatge encriptat. “Som l'únic espai polític que representa la pluralitat del nostre país”, va afegir en acabar la reunió del seu partit a manera d'autocomplaença. Amb prou feines dues hores abans, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'havia mostrat menys condescendent amb Catalunya en Comú i els va atacar amb duresa en el consell nacional del PDeCAT. “Van vestits d'antisistema però, quan els demanes ajuda, sistemàticament estan al costat de Felipe González, d'Aznar i de Zapatero”, va dir el president. “Els sembla fantàstic que a Grècia es convoqués un referèndum amb una setmana d'antelació i no veuen garanties en el procés català que porta anys”, va reblar.

Crides constants

L'independentisme té majoria de diputats al Parlament (72 de 135) però no la va tenir en vots en les últimes eleccions catalanes (47,8%). D'aquí les constants crides que està rebent Catalunya en Comú per sumar el seu suport al referèndum, perquè en aquest cas es dona per fet que la participació augmentaria de manera considerable, si és que finalment s'arriba a celebrar, ja que el Tribunal Constitucional ja ha anunciat que el suspendrà.

Domènech no va trigar a replicar la crida de Puigdemont i va precisar que si no faran campanya pel referèndum serà perquè “hi ha moltes incògnites per resoldre”. En la seva opinió, “el país té tants interrogants” com l'independentisme, i es va mostrar obert a debatre amb les bases de Catalunya en Comú al mes de setembre si el Govern de la Generalitat facilita més detalls.

La coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, tampoc es va privar ahir d'arremetre contra el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, i contra Ada Colau, per la seva ambigüitat amb el referèndum. “Que no ens donin lliçons de democràcia”, va dir Pascal per rebatre la postura d'Iglesias de no donar suport al referèndum “per falta de garanties”. Es tracta, no obstant això, d'una postura que no comparteix el secretari general de Podem, Albano-Dante Fachín.

Una votació, dues posicions, tres documents

El document aprovat, que no va ser facilitat a la premsa, va obtenir 85 vots enfront dels 29 d'un altre text que considerava l'1 d'octubre com un referèndum efectiu i que, per tant, calia alinear-se amb els partits independentistes del PDeCAT, Esquerra i la CUP. A debat de la coordinadora nacional va arribar un tercer document, que rebutjava totalment la participació dels comuns a la cita, però que finalment no es va votar.