L’Ajuntament i el Barça acorden obrir l’entorn del Camp Nou a la ciutat

La remodelació del Camp Nou i el seu entorn s’allarga des de fa 20 anys, en els quals hi ha hagut tres plans sobre la taula de l’Ajuntament. Després de dos anys de negociacions, el govern de l'alcaldessa Ada Colau va presentar ahir l'acord al qual ha arribat amb el FC Barcelona sobre el pla de l'actual directiva. Es diu EspaiBarça: obre tot l'àmbit a la ciutat —eliminant les tanques—, soterra l'aparcament per guanyar espai públic i limita la requalificació per fer noves construccions a oficines i un hotel. El Barça assumirà tot el cost.

L'àmbit del FC Barcelona, al districte de les Corts, és sòl privat, però qualsevol remodelació passa per una modificació del Pla General Metropolità (PGM), per la qual cosa necessita aval de l’Ajuntament i la Generalitat. Es tracta d'un gran tros de ciutat que ocupa gairebé com 30 illes de casa de l’Eixample. La seva tramitació començarà a la comissió municipal d’Urbanisme de la setmana vinent i si aconsegueix aval polític —els grups no van revelar ahir el seu vot— podria estar aprovat durant el primer trimestre del 2018 després de passar per la Generalitat.

El 1999, amb el promotor Josep Lluís Núñez presidint el club, el projecte Barça2000 pivotava sobre un enorme centre comercial i quatre pavellons temàtics. Un pla que no va prosperar i va provocar una crisi de govern en el tripartit de llavors, que capitanejava el socialista Joan Clos amb ICV i ERC de socis.

Fa 10 anys, un segon pla, amb la directiva de Joan Laporta, pretenia finançar la reforma de l'estadi —signada per l'arquitecte Norman Foster—, amb habitatge i oficines vinculada a la venda de patrimoni. Llavors, l'alcalde era Jordi Hereu (també PSC), que tenia el vistiplau de CiU i ERC i el rebuig d’ICV i PP. El pla va arribar a passar l'aprovació inicial a l’Ajuntament, però no va prosperar amb la nova directiva capitanejada per Sandro Rossell, que va rebutjar vendre patrimoni.

El pla presentat ahir, l’EspaiBarça, oblida pràcticament tots els anteriors. Amb la participació a tres bandes del club —que va celebrar l'acord—, el Consistori i els veïns, el projecte obre tot l'àmbit a la ciutat gràcies a soterrar tot l'aparcament (cotxes, motos, bicis i autocars, gairebé 5.000 places). El projecte limita els nous edificis a tres (les oficines del club, un altre bloc d'oficines i un hotel de màxim 150 llits), amb un topall de 10 plantes. El pla preveu traslladar el Palau Blaugrana on ara hi ha el Miniestadi (amb la pista de gel al subsòl) i situar les oficines d'atenció al soci tocant a la Travessera. El Miniestadi es derrocarà i es traslladarà a la Ciutat Esportiva del club.

Resumida, l'operació sembla un repòquer per a la ciutat: guanya 33.000 metres d'espai verd i públic, converteix l'àrea en permeable (no hi haurà tanques excepte els dies de partit), tota la urbanització la paga el Barça (122 milions d'euros) i obté 5,4 milions d'aprofitament urbanístic per fer equipaments.

Unes xifres engruixades i poc habituals, com poc freqüent és requalificar un espai tan gran. L'acord també preveu una aportació anual per part del Barça de 173.000 euros per habilitar llançadores d'autobús els dies de partit. Farien trajectes entre el Camp Nou i les estacions de Sants, plaça d’Espanya i Sarrià.

El club va assenyalar ahir en un comunicat la seva satisfacció i va recordar que els socis van avalar en un referèndum el pla i el seu pressupost (600 milions, que inclouen la reforma de l'estadi, la resta d'obres i totes les compensacions a la ciutat).

La tinent d'alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, va celebrar ahir un acord que, va argumentar, compleix les tres exigències municipals: consens veïnal, millorar la mobilitat i guanyar espai públic i que el cost l’assumeixi el club. “El pla trenca una barrera urbana històrica, i reordena un espai que avui no té prou qualitat, és inhòspit”, va dir Sanz: “Millora la connectivitat amb la reordenació de tots els carrers de l'entorn, incorpora la mobilitat quotidiana i redueix l'impacte en els dies de partit i no planteja un gran aprofitament privat”.

Des de l'entorn veïnal, la coordinadora de les entitats de les Corts, Adela Agelet, va celebrar un pla “que dona la volta a tots els anterior, és un canvi radical”. “Però no deixa de ser una requalificació, va precisar” i va afirmar que les entitats volen conèixer el detall de les xifres de tota l'operació. Sobre l'absència d'habitatge públic en la que serà una gran transformació urbanística, va afirmar que els veïns són partidaris que s'executin les zones que ja hi ha previstes al districte.