Montserrat vol una escultura de Plensa

El Monestir de Montserrat vol tenir una actuació artística “de gran envergadura” de l'escultor Jaume Plensa (Barcelona, 1955) al seu recinte i per això els responsables del gran centre religiós i l'artista estan treballant per concretar un projecte que podrien donar a conèixer a finals d'any. El Museu de Montserrat (MdM) fa temps que segueix la trajectòria de l'escultor. El juliol del 2016 va convidar l'artista perquè fes una conferència dins del tradicional curs d'estiu que organitza el museu montserratí, el tema del qual era la relació entre art i espiritualitat. Però la complicada agenda de l'artista, que el porta a viatjar contínuament per tot el món, li va impedir assistir a les jornades que es van celebrar fa just un any.

En aquell moment, Plensa va manifestar el seu interès pel treball que s'estava fent i l'orientació que s'estava donant al museu i al conjunt religiós de Santa Cecília de Montserrat, que acabava d'inaugurar-se com a espai d'artístic i espiritual dedicat a l'art interior, silenciós i contemplatiu del nord-americà d'origen irlandès Sean Scully. Després de la impossibilitat de participar a les jornades, el Museu i Plensa van quedar que es trobarien més endavant “i amb calma”. I així va passar el 14 de març passat quan l'escultor i la seva dona Laura Medina van pujar a la muntanya i van visitar el museu i l'exposició Absis que repassava la trajectòria de Jaume Ribas.

Va ser en aquesta visita, en la qual la parella va estar acompanyada del monjo Josep de C. Laplana, director del MdM, en la qual es va parlar del tema “ineludible d'una possible col·laboració de l'artista a Montserrat”. En la ment de l'actiu responsable del museu montserratí hi havia la impactant instal·lació que va dur a terme Plensa el maig del 2015 durant la Biennal de Venècia, en la qual va instal·lar a  la nau central de l'església barroca de Sant Giorgio Maggiore d'Andrea Palladio un cap gegantí fet amb malla metàl·lica de més de cinc metres d'altura. La figura era el rostre d'una de les ja típiques nenes adolescents de Plensa que, amb els ulls tancats, semblen concentrar-se al seu món interior i els seus pensaments; unes escultures plenes de mística i religiositat que encaixarien perfectament en aquest entorn.

El principal problema, segons s'explica en l'últim número de la revista semestral El Propileu que recull les activitats i les novetats del museu de Montserrat, és que “les obres més característiques de Plensa són monumentals i no hi caben a l'espai del museu”. Però això no acabarà amb les intencions dels responsables de Montserrat decidits al fet que Plensa tingui una de les seves característiques obres en el seu monestir: “Montserrat és gran i podem trobar altres ubicacions”, assenyalen.

Una setmana abans de visitar Montserrat, l'escultor havia cedit una de les seves escultures de lletres a l'Hospital de Sant Joan de Déu d'Esplugues de Llobregat com a regal pels seus 150 anys. A l'octubre del 2016 va cedir també a Barcelona, per un període de vuit anys renovables, l'escultura Carmela, instal·lada poc abans al costat del Palau de la Música.