_
_
_
_

Joc d’equívocs de Plensa

L’escultor exposa a la galeria Senda de Barcelona rostres de bronze blancs creats a partir de peces de fusta tallada

José Ángel Montañés
Jaume Plensa amb dues de les seves escultures a la galeria Senda de Barcelona.
Jaume Plensa amb dues de les seves escultures a la galeria Senda de Barcelona.Albert Garcia

Les noves escultures realitzades per Jaume Plensa (Barcelona, 1955) semblen tallades del tronc d’un enorme arbre del qual es conserva la base completa amb escorça i que deixa veure les esquerdes de la fusta de cedre africà i la seva textura orgànica. Però no ho són. Són de bronze, encara que tampoc ho semblen, perquè les obres, una vegada foses en metall a partir del motlle de fusta, estan cobertes amb una pàtina d’un blanc immaculat, de manera que, si no es toquen, és difícil saber de quin material estan fetes, si són càlides o fredes com el metall. “El material no és una fi en si, sinó un suport, un vehicle, però mai l’essència”, assegura Plensa. El joc d’equívocs que fa servir l’escultor a les tres obres que exposa fins al proper mes de gener a la galeria Senda de Barcelona va més enllà de la matèria emprada.

Más información
‘Carmela’ es queda gratis a Barcelona
L’escultura icònica de Plensa per a Barcelona, en ‘stand by’

El rostre de les models que utilitza per a les seves obres tornen a ser “nenes que no ho són, però que tampoc són dones, tenen entre 8 i 14 anys, quan la bellesa canvia a una velocitat increïble”, tal com explica l’artista al costat de les seves noves obres. “La pàtina blanca les fa més serenes, dolces i les dota d’un major aire de puresa”, explica aquest escultor que té obres i exposicions a mig món; les últimes a Ohio, Bordeus, Harvard, Mont-real i Toronto, on ha hagut d’anar reposant obres després de cada exposició perquè sempre se n’ha quedat alguna pel camí després que les adquirissin en aquestes ciutats. Les properes exposicions seran a Nova York (febrer), Saint-Étienne (març) i Chicago (setembre), la ciutat americana on té instal·lada la seva famosa Crown Fountain des del 2004, l’obra que el va catapultar a la fama internacional.

L'escultura de basalt de Plensa que rep el visitant.
L'escultura de basalt de Plensa que rep el visitant.Albert Garcia

A Barcelona, després d’instal·lar a l’abril l’escultura Carmela al costat del Palau de la Musica, una peça que fa menys d’un mes va acabar donant a la ciutat per un termini de vuit anys, Plensa torna a una galeria d’aquesta ciutat després de set anys d’absència amb la instal·lació El bosc blanc, en què les tres escultures de bronze blanc dialoguen entre elles a la magnífica sala diàfana de la galeria Senda (des de fa un any en un local del carrer Trafalgar), “que té una escala idònia per exposar-hi escultures”. Hi ha una quarta peça, aquesta vegada de basalt, que rep el visitant d’esquena, mostrant la rotunditat de la matèria sense treballar i amagant el rostre que mira cap a l’interior, on hi ha les seves germanes per part de pare. “És un homenatge a la individualitat dins de la comunitat”, una mena de bosc on “tots els arbres semblen iguals, però cadascun té les seves singularitats”. Plensa ha pintat, envoltant les seves escultures, quatre rostres amb grafit directament a les parets blanques de la galeria; unes obres que desapareixeran quan tanqui l’exposició. Les escultures exposades tenen un preu d’entre 30.000 i 380.000 euros.

Sobre l’altre projecte que té per a la ciutat, una enorme escultura de 52 metres que li va encarregar l’alcalde de Barcelona anterior, Xavier Trias, que se situaria prop del mar i que podria a arribar a costar 30 milions d’euros, l’escultor explica: “Continuo esperant-ne notícies. Barcelona s’ha distret en general amb la cultura, tot el que està relacionat amb la cultura sembla car, però si un atleta no s’entrena, no correrà bé, i Barcelona no ha anat a l’entrenament. La cultura s’ha convertit en el gran absent de Barcelona i d’Espanya. Aquí, o estan tots d’acord, o mai es fa res”, prossegueix, amb més ganes de parlar que altres vegades. Segons Plensa “als polítics els falta imaginació davant la manca de recursos”. De totes maneres, la solució per ell és importar el paper de la societat civil americana pel que fa a la cultura i una bona legislació: “una llei de mecenatge ja!”

Malgrat que l’agenda de l’escultor i artista està plena, no se sap res de les exposicions que s’han de celebrar a Barcelona, al Macba el 2017. Tampoc de la prevista per al Reina Sofia de Madrid. Malgrat tot, amb un ampli somriure, Plensa rebla: “No hi ha dates, però no tinc pressa. Si m’haguessin dit que sí a tot, estaria tancat en un psiquiàtric”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_