Weegee, el fotògraf de la mala vida

Si al llarg de la nit es produïa un assassinat, un accident, un robatori, una venjança entre grups mafiosos rivals, un incendi, un robatori o una batuda de travestis a la ciutat de Nova York, allà era Usher Fellig (1899-1968), més conegut com Weegee, amb la càmera a la mà i disposat a fer la primera imatge, fins i tot abans que arribés la policia. El seu cotxe era casa seva i la seva base d'operacions, després de connectar la ràdio amb l'emissora de la policia que li permetia estar a l'aguait de tot el que passava a la ciutat a aquestes hores.

Per completar la seva feina, revelava les fotografies al laboratori que havia muntat al maleter extragran del seu cotxe biplaça. “Ho vaig guardar tot allà, una càmera extra, els casquets de les bombetes de flaix, una màquina d'escriure, botes de bomber, caixes de cigars, salami, pel·lícula d'infrarojos i sabates extres i mitjons. A partir de llavors vaig tenir ales. Ja no vaig haver d'esperar perquè el crim vingués a mi; podia anar darrere seu”, va escriure en la seva autobiografia. En una màquina d'escriure redactava una nota i l'enviava, juntament amb les imatges, a rotatius de la ciutat com el Herald Tribune, el Daily News, el Post o The Sun. Weegee era el més ràpid i el millor reporter gràfic de la ciutat dels anys trenta i quaranta i va acabar convertint el crim en un espectacle. Va ser llavors quan va començar a signar el revers de les seves fotografies com Weegee, el famós.

A aquest fotoperiodista incansable i inquiet que realitzava imatges a força de forts contrallums que donaven un aire de dramatisme als seus personatges, protagonistes i espectadors de crims i tragèdies ciutadanes dedica la Fundació Foto Colectania l'exposició Weegee by Weegee en la qual es poden veure 110 de les seves imatges –a més de la seva màquina d'escriure i la seva enorme càmera fotogràfica marca Speed Graphic– pertanyents a la col·lecció suïssa M+M Auer que té 500 fotografies (entre les més 50.000) d'aquest reporter. A Weegee se li atribueix una gran teatralitat i se l'ha acusat fins i tot arreglar les escenes del crim abans de fotografiar-les, tal com feia Joe Pesci que l'encarnava en la pel·lícula El ojo público (1992). “Era un artista, l'important és que ens emocioni i ens agradi i tampoc va tocar tant. En la pel·lícula també es deia que feia l'amor al cotxe i és impossible perquè no hi cabia”, va explicar Michèle Auer.

Caparrut

L'exposició mostra materials dels anys trenta i quaranta dels seus cinc primers llibres, publicats entre el 1945 i el 1964, en la qual a més de crims presenta escenes d'esdeveniments socials, en les quals les dames d'alta societat novaiorqueses van vestides amb els seus erminis i diademes, en estrenes d'òperes o teatrals. També esdeveniments populars, com una de les seves imatges més icòniques: una aglomeració en una platja de Coney Island “en la qual tots els que miren somrients a la càmera estan enfocats”, va remarcar Michèle Auer.

Quan els Auer van comprar, fa 25 anys, les seves primeres fotografies –“vam haver de vendre una casa que teníem a París”–, Weegee ja havia mort, “però ens hauria agradat conèixer-lo”. Els havia sorprès el seu bon humor, fet que el va portar a autorretratar-se fins a 1.500 ocasions; com en la sèrie en la qual Weegee mostra els passos de tot el sistema judicial des que el delinqüent és arrestat fins que s'asseu davant del jutge; i en totes Weegee n'és el protagonista. “Era un home caparrut i políticament incorrecte que adorava la gent amb defectes i que era capaç de mostrar les escenes del carrer que altres no s'atrevien a reflectir”, afirma Michel Auer.