Les llacunes de la llei del referèndum

El president d'Esquerra Republicana i vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha repetit els últims dies que la convocatòria i celebració del referèndum d'independència de l'1 d'octubre es faria “com sempre” que s'han celebrat eleccions generals, catalanes o municipals. No obstant això, la llei que empararà la consulta de secessió crea nous organismes per esquivar la legalitat espanyola, que es considera “supletòria” del text presentat aquest dimarts.

Empara legal. La llei es redacta expressament per emparar la celebració del referèndum i deixarà d'estar vigent després de l'1 d'octubre. Catalunya segueix sent l'única comunitat que no disposa de llei electoral pròpia i així seguirà sent. El preàmbul de la llei del referèndum invoca els tractats internacionals subscrits per Espanya així com els dictamens del Tribunal Internacional de la Haia per justificar el referèndum. S'ignora, per tant, la falta de competències de la Generalitat per convocar un referèndum d'independència, encara que aquest dimarts s'han invocat dues lleis elaborades pel Parlament: la del 2010 elaborada durant el Govern del Tripartit i la llei de consultes del 2014 que va emparar el 9 de novembre del 2014.

Autoritat electoral. La llei crea la Sindicatura Electoral de Catalunya (l'equivalent a la Junta Electoral) amb dos nivells: la Sindicatura Nacional i les quatre sindicatures de demarcacions. La primera estarà formada per cinc membres que seran juristes o politòlegs nomenats per majoria absoluta del Parlament i la segona per tres membres. En les juntes electorals que intervenen en qualsevol cita electoral sempre són majoria els jutges, encara que també hi ha juristes.

El cens electoral. L'elaborarà el Govern de la Generalitat i no l'Oficina del Cens Electoral, enquadrada en l'Institut Nacional d'Estadística, que l'actualitza cada mes amb la informació que estan obligats a facilitar cada mes tots i cadascun dels ajuntaments. El llistat que redacti la Generalitat, per tant, contindrà llacunes importants i el validarà la Sindicatura Electoral de Catalunya.

Decret i normes complementàries. El referèndum de l'1 d'octubre serà convocat pel president de la Generalitat (encara s'ha de veure si també per més membres del Govern) i anirà acompanyat d'un decret de normes complementàries a la llei que detallarà el model papereta, l'administració electoral, els recursos humans o les condicions de vot per correu.

Campanya electoral. La llei presentada aquest dimarts no determina els períodes de la campanya electoral ni els terminis entre la signatura del decret de convocatòria i la celebració del referèndum. Sí que reserva un percentatge d'espais de publicitat en els mitjans de comunicació públics.

Meses electorals. Com en el cas de la legislació espanyola, cada mesa està integrada pel president i dos vocals, designats per sorteig entre les persones censades i la presència de les quals es considera obligatòria. El Codi Penal tipifica com a delicte la inassistència sense causa justificada, mentre que en el cas de la llei catalana no s'al·ludeix a això i sí que s'estableix l'obligatorietat d'anar-hi.

El paper dels ajuntaments. En qualsevol cita electoral és inimaginable que els ajuntaments no cedeixin locals, però la llei catalana del referèndum sí que preveu aquest escenari. En aquests casos, que es produiran si se celebra el referèndum en nombroses ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona, la Generalitat habilitarà locals alternatius diferents dels municipals.