Els sectors econòmics esclaten contra Colau pel turisme

Garrotada a l'alcaldessa Ada Colau per part d'una desena d'organitzacions empresarials que integren el seu òrgan consultor sobre polítiques de turisme. Durant el ple del Consell de Turisme i Ciutat (CTICB) de dimarts, entitats com la Cambra de Comerç, Pimec o el Gremi d'Hotels van subscriure un document molt crític amb l'Ajuntament. “S'està arribant a plantejaments extremadament radicals que amb la nostra presència al consell sembla que hi consentim”, diu el text.

És la primera vegada que organitzacions del sector turístic exposen de manera conjunta les seves crítiques al govern de Colau. El text també el signen la Fundació Barcelona Comerç; Barcelona Oberta; el Gremi de Restauració; la Fundació BCN Promoció i les associacions d'Apartaments Turístics, d'Agències de Viatges i de Professionals del Turisme. En resum, tots els representants dels sectors empresarials i de restauració dels 60 vocals del CTICB.

Fa un any, un ple de l'Ajuntament va crear el consell, que ha d'assessorar Colau en polítiques i línies estratègiques de l'activitat turística. Hi ha un representant per cada grup municipal i també tenen un seient els sindicats, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona i algunes associacions com la del Gòtic, de perfil molt combatiu. Tots van ser escollits dins d'un procés participatiu. El Consistori va reivindicar ahir la naturalesa deliberativa del consell i va subscriure la diferència de criteris entre les parts a la seva dinàmica.

Any “decebedor”

Les deu organitzacions crítiques consideren “decebedor” el primer any d'un consell en què se senten poc representats i en el qual assenyalen que no participen gaire per la seva mecànica de funcionament. Critiquen especialment “la disparitat ideològica difícilment contrastable amb sectors veïnals amb plantejaments clarament antiturístics i, al nostre parer, allunyats de propostes on la pràctica empresarial tingui cabuda”.

Els crítics també retreuen que en cap moment el CTICB ha condemnat les agressions a diferents hotels o els missatges criminalitzant l'activitat turística i comercial que s'han vist a Barcelona. Unes accions que, creuen, alimenten col·lectius amb presència al consell.

“Agraïm el Consistori la tasca, no sempre fàcil, de conjugar interessos de vegades tan dispars”, diuen. A més, expressen la seva preocupació per la implantació de les superilles (“un element molt regressiu per a l'activitat econòmica”); veuen innecessari revisar l'ordenança de civisme; demanen accelerar les obres de Glòries i “garantir la governança publicoprivada, especialment a Turisme de Barcelona”.