Brussel·les sanciona Google amb una multa rècord de 2.420 milions d’euros

El gegant nord-americà Google ha rebut avui dimarts la multa antimonopoli més alta que ha imposat mai la Unió Europea. La Comissió Europea fixa a la companyia una sanció de 2.420 milions d'euros per haver vulnerat la competència al mercat de les cerques per internet, segons l'agència France Presse. El cas fa referència específicament al servei de comparatives de preus, però suposa una esmena a la totalitat a la manera d'operar del poderós cercador, que afavoreix, segons Brussel·les, els seus propis serveis sense que els usuaris siguin conscients del biaix.

L'Executiu comunitari fa set anys que observa amb lupa les pràctiques de Google. Després d'un primer període basat en la cerca d'acords –sota el mandat de Joaquín Almunia–, els serveis de Competència van canviar d'estratègia. La comissària de Competència, Margrethe Vestager, va optar fa dos anys per obrir un expedient sancionador sobre un dels casos que acumulaven més queixes: la presumpta discriminació que aplica Google als competidors quan els usuaris recorren al cercador per buscar productes i comparar preus. Brussel·les argumenta que l'empresa fundada per Larry Page situa en una posició prominent els seus propis serveis (Google Shopping), independentment de la rellevància, i amaga els dels competidors.

Vestager ha volgut imposar un multa exemplificant, però molt llunyana al màxim que permet la llei per a casos de vulneració del lliure mercat. La sanció suposa un 1% de la facturació anual de Google, davant del màxim del 10% que preveu la norma, que no s'ha utilitzat mai.

És la primera vegada que la Comissió Europea sanciona un comportament relacionat amb les cerques a internet, un mercat que ha adquirit molta rellevància l'última dècada. Més que la multa en si, seran les solucions que proposi Brussel·les –i que Google haurà d'aplicar per complir la norma comunitària– el que tingui més incidència en el negoci de la companyia. L'empresa nord-americana confia que els canvis es limitin a haver de presentar de manera menys atractiva les ofertes de productes vinculats a Google, però probablement tindran més transfons.

Tant Brussel·les com els demandants que van presentar un recurs per aquestes pràctiques que els perjudicaven confien que el cas de Shopping estableixi un precedent i condicioni el comportament general del cercador nord-americà. Google no ho veu igual: creu que cada cas s'avalua per separat i que els remeis fixats per a un comportament considerat anticompetitiu no són directament traslladables a la resta.

La decisió sobre el comparador de preus és la primera d'un extens dossier que acumula la Comissió Europea sobre Google. Després d'aquesta decisió, en vindrà una altra que també acumula una llarga trajectòria, relativa al mercat de publicitat. Brussel·les objecta els contractes abusius –exigeixen exclusivitat– que l'empresa imposa a altres webs que mostren anuncis de Google. El tercer en serà un força més recent però també de gran impacte, relatiu a Android. Vestager acusa Google de forçar els fabricants de mòbils i tauletes a preinstal·lar aplicacions de la companyia perquè puguin incloure el sistema operatiu Android.

El cas amenaça d'inflamar les relacions transatlàntiques. L'obertura del procediment d'infracció, amb Barack Obama al poder, ja va generar ressentiment i acusacions velades a Brussel·les argumentant que penalitzava el talent i la innovació nord-americanes. Les empreses tecnològiques no són precisament les principals aliades de l'actual president, Donald Trump, però és molt probable que el mandatari interpreti l'ofensiva com un nou atac contra els interessos nord-americans. Brussel·les és conscient d'aquest risc, però està convençuda que hi ha prou proves per sancionar Google per unes pràctiques que alteren el lliure mercat almenys des del 2010.