Puigdemont es queda sense urnes després de la renúncia dels proveïdors

El Govern haurà de buscar una altra fórmula per adquirir les urnes del referèndum d'independència anunciat per a l'1 d'octubre. Quan falten tres mesos per a aquesta data, la Generalitat va admetre aquest dimarts que el concurs que va obrir per comprar-les ha quedat desert. Les dues empreses que s'havien interessat a subministrar les 8.000 urnes han desistit. La Generalitat, que va assegurar que no complien els criteris tècnics i econòmics, afirma que buscarà altres vies "amb garantia" per aconseguir les urnes. Segons altres fonts consultades, una de les empreses va renunciar a corregir els defectes tal com li havia plantejat el Govern i l'altra no va lliurar tota la documentació.

Al mateix temps que anunciava que el concurs per a la compra de les urnes quedava desert, el Govern exigia a l'Executiu central que deixi de pressionar les empreses interessades. L'Executiu de Mariano Rajoy no vol admetre, i menys públicament, que s'hagi pressionat cap possible subministrador, però al mateix temps recorda les responsabilitats penals que pot implicar participar en el referèndum.

A tres mesos de la data fixada per a la consulta, un problema més s'acumula a la taula de Carles Puigdemont, després de constatar les dificultats perquè els catalans expatriats puguin votar en el referèndum. El nou fracàs de l'equip encarregat d'organitzar la consulta ha tingut ràpidament una derivada política: les crítiques de la CUP, que ha expressat la seva "perplexitat més absoluta", i una reunió d'urgència de dues hores al Palau de la Generalitat, a la qual han assistit, entre d'altres, Puigdemont i Oriol Junqueras, representants de Junts pel Sí, de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d'Òmnium Cultural. I també, de manera excepcional, tres representants dels anticapitalistes.

De la trobada ha sortit el compromís de Puigdemont que el problema de les urnes "es resoldrà". Unes hores abans, la portaveu del Govern, Neus Munté, havia assenyalat que es buscaven altres vies per desbloquejar l'adquisició d'urnes, que fins ara es confiava encarregar a Plastic Express i la UTE formada per Espai World i Suministros Integrales Futbida. Entre les noves opcions s'inclou la possibilitat que Puigdemont i Junqueras signin un decret de compra, per la qual cosa assumirien una possible responsabilitat penal. La Fiscalia ja es va querellar contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el seu número dos, Francesc Esteve, per iniciar el procés per a la compra de les urnes. Una vegada decretat desert el concurs, Borràs ha anunciat que demanarà que s'arxivi la causa.

Diferències a Junts pel Sí

La filtració del resultat del concurs va tornar a evidenciar la divisió existent al si del Govern, amb l'enfrontament entre les dues forces de Junts pel Sí: el PDeCAT i Esquerra. Munté va explicitar aquestes diferències. "Lamentem que aquesta informació hagi arribat abans pels mitjans de comunicació", va dir, en una crítica, que ja no s'amaga, als republicans, als qui s'acusa de no haver resolt encara la incògnita de com podran votar els catalans que resideixen a l'exterior. Ara és el PDeCAT qui ha fracassat, ja que la consellera Borràs era l'encarregada d'adquirir les urnes.

El fracàs arriba una setmana abans que Puigdemont presideixi un acte amb el qual el seu Govern vol donar les claus de com es garantirà que el referèndum compleix els estàndards internacionals i de com implementarà el resultat, malgrat que el Tribunal Constitucional el prohibirà. De moment, haurà de buscar amb urgència una alternativa a la compra d'urnes.

Fonts de l'Executiu de Rajoy van relacionar la retirada del concurs per part de la Generalitat amb la decisió del passat 20 de juny del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d'admetre a tràmit la querella contra Borràs i el seu número dos. Al Govern central es considera que les empreses interessades inicialment s'han fet enrere per por que les considerin penalment cooperadores necessàries de prevaricació, desobediència i malversació. Fa una mica més d'una setmana, la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va exigir a aquestes companyies —a través de la Guàrdia Civil— informació exhaustiva sobre els seus plans de col·laboració amb la Generalitat.