El Govern preveu que l’Estat trigui quatre mesos a negociar la separació, segons un llibre

Els tècnics del Departament d'Economia i Hisenda treballen amb la hipòtesi que el xoc de legitimitats amb l'Estat, després de proclamar-se la independència, duri uns quatre mesos. Més enllà d’aquest termini perillaria l’estabilitat financera de la República catalana. Així ho expliquen els periodistes Ferran Casas i Roger Tugas al llibre I tot això com es paga? (Ara Llibres), una exposició dels plans del Govern per al desenvolupament de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC). La hipòtesi que ofereix la Generalitat és que l'Estat no tindrà més remei que negociar la separació de Catalunya: “L'executiu català espera que una mediació internacional i la pressió ciutadana obligui l'Estat espanyol a obrir de manera immediata una negociació que inclogui també l'àmbit fiscal”.

El secretari d’Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, que ha apadrinat la presentació del llibre aquest dimarts a Barcelona, nega que l’ATC treballi amb aquesta hipòtesi de quatre mesos. Els autors del llibre asseguren que sí es un escenari utilitzat per tècnics del seu Departament. Salvadó ha afirmat que després de que el Sí “guanyi per golejada” el referèndum unilateral, serà inevitable que l’Estat segui per negociar la secessió de Catalunya.

‘Dumping’ fiscal

El Departament que dirigeix Oriol Junqueras estudia diverses estratègies per aconseguir que els catalans abracin fiscalment el nou Estat. La més polèmica que apareix al llibre és el dumping fiscal: “Oferir deduccions a qui col·laborés obrint una mena de cursa fiscal per captar contribuents, tot i que la rebutgen quasi tots els responsables polítics catalans [...] La principal motivació d'aquesta via és que el dumping augmentés la pressió per a una pacte”. Una altra mesura és ampliar de quatre a vuit anys la prescripció dels delictes fiscals per donar temps als contribuents a complir amb la nova autoritat tributària. La Generalitat, segons informa el llibre, manté “reunions periòdiques” amb gestors fiscals i grans empreses per, entre d'altres objectius, convèncer-los de les bondats de cedir les seves declaracions i les dels seus empleats a l'ATC.

El llibre no discuteix la viabilitat dels plans de la Generalitat però sí que afegeix certs punts de realisme per la dificultat de posar en marxa en un termini tan curt una agència tributària amb plenes competències i sense accés a les dades de l'Agència Tributària estatal (AEAT). Els autors recorden que l'ATC afrontaria la separació unilateral amb una plantilla d'entre 700 i 800 empleats, quan el necessari per a un funcionament normal serien uns 5.000 empleats. El Govern considera que “la incorporació de 3.000 treballadors de l'AEAT és l'única via que la Generalitat considera factible per desplegar de manera ràpida la Hisenda pròpia d'un nou Estat”. Casas i Tugas també fan incís en el conflicte que seria gestionar les duanes, en cas d'independència i probable sortida de la Unió Europea: “Mentre actualment tenen lloc uns 4 milions de declaracions de duanes a Catalunya, es podrien multiplicar fins als 28 milions si se sortís de la UE [set vegades més]”. Els informes encarregats pel Govern sobre aquesta qüestió assenyalen que el servei tributari i duaner català necessitaria prop de 900 tècnics.