El jeroglífic dels comuns davant del referèndum

El president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras miraran de convèncer avui en una reunió Xavier Domènech, coordinador de Catalunya en Comú, de les garanties jurídiques de la consulta de l'1-O. El Govern català veu cabdal augmentar la participació per donar a la votació la màxima legitimitat però els comuns han tancat files i no fixaran la seva posició fins aquest cap de setmana o el proper. Catalunya en Comú és majoritàriament federalista i manté una calculada ambigüitat: d'una banda, identifica el secessionisme com el seu futur rival electoral i, d'altra banda, difícilment podrà satisfer tots els seus votants quan la majoria de sondejos diuen que un terç d'ells votaria que “sí” a la independència.

Els comuns viuen un intens debat per resoldre el seu endimoniat jeroglífic: defensar el referèndum sabent que Mariano Rajoy no l'acceptarà mai i alhora desmarcar-se del que propugna Puigdemont, en no voler avalar el seu full de ruta i pensar que estarà condemnat a ser un altre 9-N. Els comuns, un fenomen bàsicament barceloní, se senten destinats, a més, a reeditar a Catalunya l'èxit d'Ada Colau a Barcelona i no volen regalar arguments als seus rivals.

L'espai reivindica que la consulta interpel·li les majories, tingui efectes jurídics i sigui reconeguda internacionalment —pel camí ha caigut l'etiqueta “pactada”— i apunta que el que saben fins ara de la de Puigdemont s'assembla a una mobilització. Podem, fora de la confluència, ja ha fet els deures i s'ha avançat: concep la convocatòria com una protesta no vinculant. Membres dels comuns també veuen bé aquesta via en considerar incomprensible quedar alineats amb el PP però uns altres la rebutgen frontalment. ERC ja els ha avisat que s'oblidin de futurs pactes electorals si no van a votar. La qüestió és que si ho fan augmentarà la participació i acabaran acceptant l'argument de l'independentisme perquè el que comptaran són vots. En el 9-N, malgrat els dubtes, Iniciativa va acabar participant.

El primer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, d'aquest 2017, diu que el 50,3% dels catalans està a favor d'un referèndum amb independència del que digui el Govern i un 23,3% només acordat amb l'Estat. El 22,7% no el vol en cap cas. Els electors de Si que és Pot mantenen resultats similars: el 47,7% aposta per la via unilateral; el 35,5 per la pactada i un 14% el rebutja. Els resultats d'aquest baròmetre són encara més cridaners: un 34,1% dels comuns votarien que sí a la secessió; un 27,6 en contra; un 18,2% no aniria a les urnes i un 10% en blanc. Les dades revelen, una tendència a l'alça en favor de la independència respecte a l'última onada del 2016. A la pregunta, Catalunya hauria de ser?...un 45,4% dels votants d'aquesta esquerra alternativa opta per un Estat federal; un 19,2% un Estat independent i un 22,7% a favor d'una comunitat autònoma. És, de tots, el segment de l'electorat més indecís: el 8,7% no sap què votaria. I a la qüestió: "I més concretament, Catalunya hauria de ser un estat independent? Un 59,8% votaria en contra i un 27,9% a favor.

L'última enquesta de Metroscopia per EL PAÍS reflecteix que el 57% dels seus electors votaria que “no” en un referèndum acordat i un 34% que “sí” encara que el percentatge baixaria 13 punts si Rajoy oferís competències blindades. Paco Camas, analista de Metroscopia, sosté que els comuns han heretat en part l'ambigüitat històrica del PSC i que, sense ser una minicatalunya, és la que millor reflecteix les preferències dels catalans: referèndum pactat; no a la declaració unilateral i a la secessió. Camas creu que aquesta indefinició pot passar-los factura electoral en arriscar-se a perdre al seu electorat més nacionalista. "Per aquí els queda marge", diu.