Una bombolla s’entreveu en els festivals de música

Ni el sol de justícia que cau sobre l'enorme parc de ciment del Fòrum de Barcelona fa desistir els grups de turistes que s'han quedat sense entrada d'intentar aconseguir-ne una per a l'última nit del Primavera Sound. Un mes abans que arrenqués el festival, l'organització ja havia penjat el cartell d'esgotat. Alguns s'adrecen tímidament als qui estan a punt de passar el control. D'altres, amb menys vergonya, porten pancartes en què s'anuncien com a compradors. I el Primavera Sound és només el tret de sortida d'un estiu atapeït de cites. A Espanya cada any es fan 850 festivals. Els deu més rellevants arrosseguen, per si sols, més d'1,6 milions de persones i tenen un impacte econòmic, segons estimen els seus organitzadors, de 400,5 milions d'euros. No obstant això, la proliferació de festivals a gairebé qualsevol racó d'Espanya fa que ja hi hagi alguns promotors que plantegin que existeix bombolla en aquest sector.

Després d'una caiguda ininterrompuda des del 2001, la indústria discogràfica ha tornat a remuntar en els dos últims anys, gràcies sobretot als formats digitals, segons la Federació Internacional de la Indústria Discogràfica. Però res tornarà a ser com abans. “El negoci de vendre discos ha mort, però hi ha molta gent disposada a pagar per la música, i Spotify n'és un exemple. El model de consum ha canviat i qui vulgui viure de la música haurà de suar la samarreta”, afirma el professor de màrqueting d'Esade Salva López. Els festivals s'han convertit en una plataforma per a molts músics. Segons les dades de l'Associació de Promotors Musicals (APM), a Espanya cada setmana hi ha una mitjana de 18 esdeveniments d'aquest tipus. N'hi ha per a tots els gustos: de música indie a l'electrònica; diürns i nocturns; internacionals i locals… Però en els últims anys han desaparegut o s'han cancel·lat festivals, de vegades per desavinences amb les administracions i d'altres per mala gestió. Del calendari han saltat el Summercase, el Monegros Desert Festival o el SOS Murcia.

El Sónar és el plat fort d'aquest cap de setmana. Amb més de 115.000 assistents, la meitat estrangers, l'esdeveniment deixa a la ciutat uns 82,3 milions d'euros, tenint en compte les despeses en allotjament, restauració o compres. Però simultàniament hi ha almenys sis festivals més en altres indrets. Els promotors consultats assenyalen que sí que hi ha mercat per a una àmplia oferta, però adverteixen que només tenen cabuda els que estan ben gestionats. “És veritat, n'hi ha molts, però cal distingir entre els que es dirigeixen amb professionalitat i els que són flor d'un any. Els primers anys d'un festival són d'esforç i d'inversió. Després cal ser constant, tenir bagatge i saber mantenir-se”, explica Carolina Rodríguez, directora del Low Festival i vocal de la junta a l'APM. Alfonso Lanza, director del Primavera Sound, amb un impacte econòmic de 120 milions d'euros, coincideix que “hi ha molts, potser massa festivals a Espanya”. “Però potser el problema no és tant la quantitat com la qualitat i la sensació d'homogeneïtat pel que fa al format i el disseny dels cartells. Com en tots els sectors, la clau és la diferenciació”, sosté.

Els festivals de música han contribuït a situar Benicàssim (Castelló) al mapa. A més del FIB, la ciutat acull un esdeveniment que ha trobat el seu lloc en el terreny de la música reggae, el Rototom Sunsplash, al qual l'any passat van acudir 250.000 persones en vuit dies. El director, Filippo Giunta, considera que l'existència d'una “oferta més àmplia de festivals és bona” perquè “anima [la gent] a provar”. “Però és clar que això, com tot, té un límit”, afegeix. Al seu parer, “sí que hi hauria perill que es produís una bombolla” si l'excés d'oferta es combinés amb la “falta de professionalitat que existeix en alguns casos”. I és que, recorda Carolina Rodríguez, el cartell no és suficient. “Cal cuidar la producció i els serveis, tant a dins com a fora del recinte”, explica. Per aquest motiu, part del sector coincideix a afirmar que amb el temps ja es va produint una mena de selecció natural dels festivals. Això no vol dir que no hi hagi espai per a altres esdeveniments més petits. The Basement és una promotora que va veure un forat en els festivals de dia. “La majoria dels meus amics en tenen més de 35 i ja no surten tant, així que muntem festivals de dia sobretot i festes com Halloween o Cap d'Any”, explica Luis Donat, encarregat de la marca.

Els números llancen que els deu primers festivals tenen un impacte econòmic a les ciutats on se celebren que gairebé arriba als 400 milions d'euros. En aquesta xifra es tradueix la despesa en hotels, apartaments, menjar o compres dels més d'1,6 milions de persones que hi assisteixen. Un argument que molts festivals fan valer davant de l'Administració per obtenir ajudes. Alguns depenen més de les subvencions i d'altres menys. En el cas del Primavera Sound, els organitzadors expliquen que els fons públics només suposen el 3% del pressupost, que és de 12 milions d'euros. Tot i això, Carolina Rodríguez defensa el suport institucional perquè entén que es tracta de promoure la cultura sempre que el festival demostri la seva implicació amb el projecte i amb la ciutat perquè l'activitat tingui “impacte en el temps”.