L’extresorer de CDC: “Porto el Palau al cor. Com poden pensar que he col·laborat en el seu saqueig?”

Daniel Osàcar, extresorer de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ha aprofitat l'última paraula del judici pel cas Palau per llançar un sermó exculpatori. La Fiscalia demana vuit anys de presó per a Osàcar per haver rebut comissions il·legals destinades al partit. L'extresorer ha esgrimit la seva estreta relació amb la institució musical per negar els fets. “El Palau ha estat per mi una referència de musicalitat, cultura i catalanitat. D'adolescent ja anava al Palau els diumenges al matí, perquè era més econòmic. Sempre l'he portat al cor. Com poden considerar que he pogut col·laborar en el seu saqueig?”, s'ha preguntat.

Osàcar s'ha presentat a si mateix com “un home de bé, senzill i humil”, a més d'“íntegre, honest i honrat”. “He tingut un paper molt secundari, el tribunal difícilment m'ha pogut conèixer”, ha dit l'extresorer, que ha acusat el fiscal del cas d'haver-lo “silenciat”. “El fiscal va suspendre les preguntes, potser perquè no li anaven com volien. I va optar pel monòleg”, ha lamentat Osàcar, que ha criticat els intents del fiscal d'involucrar-lo “tossudament” en el cas amb simples “elucubracions”. L'extresorer ha llegit una carta de suport que ha rebut aquesta setmana (“no estàs sol”, “et tinc en els meus pensaments”) i fins i tot un fragment de la Bíblia (s'ha declarat “catòlic practicant”). “Que no se'm jutgi per narracions més o menys brillants, però tendencioses i desenfocades de la realitat, sinó per proves fefaents”.

Després de tres mesos i mig, el judici pel cas Palau ha quedat avui divendres vist per a sentència. La causa té dos vessants. D'una banda, el presumpte pagament de comissions il·legals (6,6 milions) de Ferrovial a Convergència a canvi de l'adjudicació d'obra pública durant l'últim Govern de Jordi Pujol (Ciutat de la Justícia, línia 9 del metro). De l'altra, el saqueig de la institució musical per part dels qui en van ser els màxims responsables, Fèlix Millet i Jordi Montull.

Insults a Gemma Montull

A diferència d'Osàcar, Millet i Montull han evitat exercir el seu dret a l'última paraula, que tenen tots els acusats. Sí que ho ha fet la filla de Montull, Gemma Montull, exadministradora financera del Palau. Ha dedicat cinc minuts a repassar les mostres de repulsa social que ha rebut des que va començar investigar-se el cas, el 2009. Gemma Montull ha explicat que ha hagut de “canviar dues vegades de domicili” perquè “la pressió dels veïns era insostenible”, i que fins i tot ha hagut de tancar una botiga que havia obert al Masnou. “La gent m'ha cridat lladre, m'ha insultat”. Un dels incidents que ha destacat va tenir lloc en un supermercat. “Un senyor em va parar i em va dir: 'Per què omples el carro, si d'aquí a poc seràs a la presó?'".

Abans de l'última paraula han intervingut els advocats dels responsables civils del cas. Un d'ells és Convergència, que figura en el judici com a responsable a títol lucratiu per haver-se beneficiat amb els efectes d'un delicte (el tràfic d'influències). El lletrat Javier Melero ha recordat que el partit “no està acusat de res” ni ha d'“indemnitzar ningú”. L'advocat ha negat que hagi existit finançament irregular de Convergència i ha defensat que, si el tribunal condemna Osàcar, la quantitat ha de ser molt inferior als 6,6 milions d'euros.

“Altres recorren al plasma”

Melero ha recordat que Convergència ja “no existeix com a subjecte polític” i ha fet al·lusió al canvi de nom de la formació d'Artur Mas pel del PDeCAT. “No sé si la seva desaparició té alguna cosa a veure amb aquest cas. Si fos així, seria un cas únic en la història de la democràcia espanyola que un partit faci un acte de contrició”. La defensa de Convergència ha recordat que altres partits s'han vist involucrats en assumptes de finançament irregular i “no ha passat res”. “Uns recorren al plasma i altres a l'oblit”, ha dit en al·lusió al PP i el PSOE. Convergència, ha afegit, “haurà tingut els seus errors i defectes”, però ha mostrat, en la seva opinió, una “especial sensibilitat” en canviar de marca electoral.

El judici pel cas Palau s'ha fet durant els últims tres mesos i mig a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, una de les obres sota sospita per pagament de comissions il·legals. El tribunal dictarà sentència, previsiblement, després de les vacances. La celeritat del judici i de la resolució contrasten amb la lentitud de la instrucció judicial. Els Mossos d'Esquadra van escorcollar el Palau de la Música el juliol del 2009. Millet i Montull van confessar, pocs dies després, que havien pagat despeses personals (viatges de plaer, obres de reforma a casa) i haver-se lucrat a costa del Palau.

La investigació es va tancar el 2013. Però després, diverses circumstàncies van retardar l'obertura de judici oral: els recursos de les defenses; la tardança de l'Audiència de Barcelona a resoldre aquests recursos, i fins i tot la petició de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona d'imputar els empresaris que havien emès factures falses a Millet.

La vista va començar amb un gir de guió: Millet, Montull i la filla d'aquest, Gemma Montull, van confessar el pagament de comissions al partit d'Artur Mas. A aquesta declaració s'hi van sumar les d'altres empresaris. Aquestes circumstàncies han deixat sol l'únic acusat de Convergència al judici: l'extresorer. En les seves conclusions finals, el fiscal va elevar la petició de pena per a Osàcar i la va deixar en vuit anys de presó per tràfic d'influències i blanqueig de capitals. L'entorn de Convergència (avui rebatejada com a PDeCAT) va intentar minimitzar l'impacte del judici desacreditant les declaracions de Millet i Montull.