Llistes d’espera de fins a 11 mesos per tractar el dolor crònic

La pressió assistencial i les llistes d’espera espremen la sanitat catalana. Ni el dolor —literalment— es lliura de les cues. Segons ha revelat aquest divendres el Departament de Salut en una resposta parlamentària, les unitats especialitzades en el tractament del dolor que hi ha dins de la xarxa pública tenen una llista d’espera de fins a 11 mesos per a visites ordinàries. Els temps varien segons l’hospital, però la majoria no baixen dels dos mesos de demora.

A Catalunya hi ha mig centenar d’unitats especialitzades en tractament del dolor, més del 50% situades a la regió sanitària de Barcelona. Es tracta d’equips multidisciplinaris, liderats normalment per anestesistes, que atenen pacients amb dolor crònic. “Aquestes unitats hi són per alleujar el dolor de patologies cròniques en què la curació és difícil. Som l’última opció per a aquest tipus de malalts”, explica el doctor Javier Medel, responsable de la clínica del dolor de la Vall d’Hebron. El 80% dels seus pacients són persones amb dolors osteomusculars, sobretot lumbars i cervicals, tot i que també assisteixen malalts oncològics o amb dolors neuropàtics (que afecten els nervis).

No obstant això, malgrat que en aquests casos les molèsties poden ser potencialment incapacitants, als pacients els toca esperar diversos mesos per ser atesos pels especialistes, sobretot per les consultes de control. De mitjana, els malalts esperen uns 125 dies, tot i que les esperes es poden allargar fins als 11 mesos en alguns centres, com el Pius Hospital de Valls (Tarragona).

Segons la resposta del conseller de Salut, Toni Comín, a les qüestions plantejades pel diputat de Ciutadans Jorge Soler, les demores als centres de Lleida arriben als 117 dies per a primeres visites i als 180 per a consultes ordinàries.

A part de l’hospital de Valls, que té unes llistes de 330 dies, les unitats especialitzades que acumulen les demores més importants són les dels hospitals Mútua de Terrassa (270 dies), el de Vic (231), el Verge de la Cinta (212) i el de Mollet (188), entre d’altres. Els que tenen menys temps d’espera són les clíniques del dolor de centres sanitaris com el de Móra d’Ebre (35 dies), el de Campdevànol (un mes) i el Sagrat Cor (16 dies).

“En funció del que tenen establim la prioritat. Els pacients amb una neoplàsia o una patologia aguda o subaguda, es prioritzen”, explica Medel. El tractament és integral, es combinen fàrmacs analgèsics i altres procediments com el bloqueig nerviós a través de les infiltracions de medicaments en els teixits. Els tractaments amb opiacis, assenyala Medel, han crescut molt com a fórmula per tractar el dolor crònic i el metge advoca per “controlar-ne més” el consum. “L’opiaci està bé, però en certes dosis. Nosaltres intentem combinar teràpies endovenoses amb analgèsics”, sosté.

La unitat de la Vall d’Hebron va ser la segona que es va crear a Espanya i la primera de Catalunya. Atenen unes 1.500 primeres visites a l’any i 4.300 consultes ordinàries de control. A més, fan uns 3.300 procediments mèdics al seu hospital de dia. Amb tot, Medel reconeix que “les visites de control es retarden per la pressió assistencial”. La seva llista d’espera per a segones consultes arriba als 185 dies.

L’anestesista de la Vall d’Hebron participa en un grup de treball amb l’Institut Català de la Salut (ICS) per millorar protocols i guies clíniques. Optimitzar millor els recursos des de l’atenció primària és una de les propostes per alleujar el tap en les unitats especialitzades. “En els pacients crònics que no tenen dolors aguts, l’ideal seria que el seguiment es fes des de l’atenció primària”. La incorporació d’atenció psicològica també és fonamental. “En el dolor crònic hi ha un component emocional que dificulta determinar el nivell de dolor del pacient. La teràpia psicològica també és important per treballar l’acceptació del dolor”, afegeix.