Els empresaris catalans demanen evitar el xoc institucional

Els empresaris reclamen als governs central i català que esgotin la via del diàleg quan l’executiva de Carles Puigdemont és a les portes de consumar el seu desafiament de convocar el referèndum de forma unilateral. No obstant això, després de l’últim discurs de Mariano Rajoy a Sitges, són més pessimistes. La majoria dels empresaris consultats confien en el pacte, però dubten que aquest es produeixi abans del temut xoc de trens.

Isidre Fainé, president de Fundació La Caixa i Gas Natural, va regalar divendres al vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, un exemplar de Barcelona, Madrid. Madrid, Barcelona. El lliurament d’aquesta edició especial que ajunta dos llibres de viatges de Camilo José Cela amb motiu del seu centenari volia ser una invitació a unir ponts. Era, en realitat, l’enèsim missatge de diàleg que els empresaris llancen als governs català i central quan l’executiva de Carles Puigdemont és a les portes de consumar el seu desafiament de convocar un referèndum i anunciï la pregunta que pretén efectuar als ciutadans.

La fredor amb la qual els empresaris van rebre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont en l’última reunió del Cercle d’Economia a Sitges mostra com n’estan de farts de la situació actual. “Són faves comptades” [“És el que hi ha”], resumeix un assistent a les jornades. Els directius catalans han intentat en els últims anys l’acostament, sense èxit, entre tots dues executives amb fòrums o reunions més o menys discretes a Barcelona i Madrid. “Ningú es mou. Puigdemont no vol renunciar al referèndum i va cap a un salt al buit que no compartim i així l’hi hem dit, però Rajoy tampoc s’ha mogut amb una oferta atractiva per desactivar el sobiranisme”, lamenta un financer que va anar a Sitges. Aquest executiu lamenta també l’escàs efecte que va tenir l’anunci de Rajoy sobre la pluja de milions en infraestructures davant l’empresariat al març. “Hauria estat més eficaç amb un acord previ amb la Generalitat, i més encara si aquests diners no havien d’arribar immediatament com després vam veure en els Pressupostos”, afegeix.

Helena Guardans és presidenta de Sellbytell, un grup d’outsourcing amb seu a la Diagonal i amb més de 3.000 treballadors, més del 80% dels quals són estrangers. Els seus clients també són grans multinacionals, la majoria foranes, i sosté que si li pregunten per la situació política, Guardans es defineix “optimista”, per la qual cosa no veu una altra sortida que no sigui un “acord entre les dues parts que respongui a l’interès de tothom”. “I l’interès de tothom entenc que no és només el del 50%”, matisa. A l’empresària les paraules de Rajoy a Sitges, demanant a les corporacions que deixin l’“equidistància” i li donin suport, el sorprenen. “Els empresaris ho hem dit molt clar, a una part i a l’altra: ‘Dialogueu, dialogueu, dialogueu i obriu portes”, recorda.

Guardans coincideix amb la inquietud que el Cercle d’Economia va traslladar tant a Puigdemont com a Rajoy sobre les repercussions que pot tenir una escalada de la tensió política entre totes dues executives. “Estem en un moment econòmic clau, en el qual sortim del pou i en el qual la prioritat és fer les inversions necessàries per no quedar fora del mapa”, afegeix la presidenta de Sellbytel.

Por a la inestabilitat

De moment, segueixen arribant nous projectes a Catalunya, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona. I la capital catalana opta a alguns projectes de gran importància, com la seu de l’Agència Europea del Medicament, per la qual la col·laboració institucional és clau. En aquest cas, segons totes les administracions, ara com ara s’està donant a la perfecció. Però les multinacionals adverteixen que la inestabilitat pot tombar la confiança dels inversors en qualsevol moment. Albert Peters, president del Cercle de Directius de Parla Alemanya –que reuneix més de 200 executius de corporacions centreeuropees–, proposa la mateixa recepta que la resta d’empresaris: el diàleg. “A Alemanya s’acaba de tirar endavant una reforma constitucional amb 13 punts, entre els quals hi ha noves regles per a un pacte fiscal dels länder. No entenem per què aquí no es pot fer el mateix”, afirma.

En el teixit empresarial també hi ha sectors sobiranistes. La patronal de pimes Cecot, per exemple, és partidària del referèndum. Antoni Abad, el seu president, lamenta que “no hi hagi cap tipus d’oferta per a Catalunya”, la qual cosa no contribueix a la “distensió”. Peters diu que no comprèn què impedeix negociar sobre els 46 punts que Puigdemont va plantejar a Rajoy a Madrid, però tampoc comprèn perquè Catalunya es dirigeix a una situació semblant a la del 9-N, el 2014.

La preocupació, i també la fatiga, s’incrementen alhora que el temps s’esgota. “Molts no van acudir a Sitges a veure els polítics perquè els sembla que ja no són gens permeables al que se’ls pugui dir. La percepció que ens va quedar els qui hi vam ser és que malgrat que saben que cal reorientar la situació, les dinàmiques són imparables. És possible que hi hagi un acord, però abans o després del xoc?”, es pregunta un altre dels presents a Sitges. “Espero que abans s’hagin buscat sortides”, afegeix. Però per a això cal parlar. I alguna cosa més, sosté Guardans: “En aquest país ara necessitem lideratge, responsabilitat i creativitat”.