Arcade Fire revoluciona el Primavera Sound amb un concert sorpresa

Cada vegada més els grans festivals són cites en què passen moltes coses alhora. S'ofereixen activitats d'oci alternatives a la música o coincideixen a la mateixa hora actuacions a diferents escenaris, que multipliquen l'oferta, cada any més variada estilísticament. L'objectiu és que l'esdeveniment es converteixi en un formiguer d'experiències. I com més distintives, millor. I el Primavera Sound, un dels grans festivals de música, consolidat amb els seus més 165.000 assistents com un referent internacional, ho sap prou bé. Per això, ahir van oferir tota una experiència: un concert sorpresa d'Arcade Fire, cap de cartell del dissabte, en un dels escenaris més petits i amagats d'aquesta mastodòntica cita de la música en directe, amb més de 200 actuacions programades. Ningú s'ho esperava.

Más información

Arcade Fire, Bon Iver, Frank Ocean, The XX i Van Morrison encapçalen el Primavera Sound

Va ser a les 20.30, quan alhora tocaven o estaven a punt de tocar Broken Social Scene, Solange, Elza Soares i els Zombies. Déu-n'hi-do. I ho va fer en un diminut recinte que, amb vista a l'skyline d'hotels que envolten el certamen, passava desapercebut al lateral esquerre del gegantesc Fòrum. Res a veure amb el que passarà dissabte, quan la banda canadenca pujarà a l'enorme escenari principal davant de desenes de milers de persones congregades per a l'ocasió. Ahir, en canvi, només uns centenars de privilegiats van gaudir d'aquesta actuació exclusiva. Les cares desprenien més que alegria: els assistents estaven exultants de veure's en aquest concert impensable, al qual ràpidament es va tancar l'accés, tot i que altres centenars, que van acabar sent milers, es van anar sumant per veure'l en la distància asseguts a la gran i coneguda esplanada a la costa davant de l'escenari Primavera.

Va ser tota una festa, com ja es van encarregar de demostrar des del primer instant els seus dos líders, el matrimoni format per Win Butler i Régine Chassagne, que van ovacionar amb ganes la gent, van pujar als amplificadors i van decidir que s'entregarien en aquesta sorpresa des que van arrencar amb Everything now, el nou senzill avançat aquesta mateixa setmana i que dona nom al seu futur disc. De fet, tot l'ampli grup de nou integrants anava vestit amb dessuadores negres amb les lletres brodades de les inicials del que serà el seu cinquè àlbum. Semblaven boxadors en un escenari amb forma de quadrilàter. En un format nou, la banda es va disposar als quatre costats per fer-se veure des de tots els fronts, mentre Butler, Chassagne i William Butler, germà de Win, corrien en cercle o tocaven i cantaven indistintament en cadascun dels quatre laterals.

Algunes de les seves millors cançons, com Rebellion o Neighborhood #3, van vibrar especialment en aquest format. Les seves guitarres accelerades, impulsades per una notable percussió, sonaven amb aquest toc tan particular que tenen a l'hora de crear atmosferes absorbentment apocalíptiques. Amb un aire com irreal, igual d'irreal que era veure tot un conjunt estel·lar com Arcade Fire, amb el seu halo de gegants de l'indie dels nostres temps, en aquest quadrilàter petit i exclusiu.

Molt diferent va ser el que va passar amb Bon Iver, un altre cap de cartell que va actuar a l'escenari principal davant de tota una legió multitudinària. Iver no té res de festiu, tot i que hagi trencat amb el seu motlle de cantautor folk turmentat i introspectiu per perfilar-se com un explorador de sonoritats que combinen l'electrònica amb el so tradicional. Va desgranar el seu últim àlbum, 22, A Million, un manifest tunejat i experimental en què aprofundeix en l'angoixa existencial. No obstant això, Justin Vernon es mostra força insípid en la seva proposta, potser més moderna però molt menys emotiva que els laments amb els quals es va donar a conèixer a For Emma, Forever ago, plens d'ecos del millor folk eteri. És gris en les seves filigranes electròniques sobre l'escenari, perdent matisos i dibuixos i sense caràcter. Suggereix, però no impacta. Ni tan sols aconsegueix crear ambients, una virtut que, abans del canvi de rumb estilístic, aconseguia amb sorprenent facilitat.