Macron diu que la tensa encaixada amb Trump “no era innocent”

Emmanuel Macron ocupa la presidència des del 14 de maig i encara no ha fet res: no ha aprovat cap llei ni ha adoptat cap iniciativa de pes. Però ha demostrat un control hàbil de la imatge, de l'aspecte més teatral de la política. Sap que els gestos són poder.

I ho ha demostrat en el que ja ha esdevingut una cèlebre encaixada amb Donald Trump.

Trump acostuma a aferrar ben fort la mà del seu interlocutor i estirar-la. Es pot interpretar com un acte de força: el mascle alfa que marca el territori abans de començar la negociació, que assenyala clarament qui és el més fort a la sala, qui mana.

Macron, en la seva primera trobada cara a cara amb Trump, dijous a Brussel·les, anava preparat, segons revela en una entrevista amb Le Journal du Dimanche. No va deixar que Trump li estirés la mà: va ser ell qui l'hi va estrènyer ben fort i durant uns segons no l'hi va deixar anar. El gest va ser portada de diaris nord-americans, com The Wall Street Journal.

“La meva encaixada amb ell no era innocent, no era l'alfa i omega de la política, però era un moment de veritat”, va dir Macron a Le Journal du Dimanche. “Cal mostrar que no es fan petites concessions, fins i tot simbòliques, però tampoc s'ha de mediatizar res en excés”, afegeix.

Una de les crítiques que es llançaven a Macron durant la campanya electoral era que, per la seva inexperiència política i la seva joventut, els Trump, Putin i Erdogan se'l cruspirien. El president francès, que abans de polític va voler ser actor de teatre, volia evitar aquesta imatge des del principi.

“Donald Trump, el president turc o el president rus estan en una lògica de relacions de força, cosa que no em molesta”, diu Macron. “Jo no crec en la diplomàcia de la invectiva pública, però en els meus diàlegs bilaterals no deixaré passar res, així és com et fas respectar”.

En la cimera de l'OTAN a Brussel·les i en la del G-7 a Taormina, Macron va combinar aquests gestos amb un missatge subtil i equilibrat amb Trump. Més que criticar-lo per trencar el consens sobre el canvi climàtic, el va animar a sumar-se al consens. En les seves declaracions públiques, va preferir veure l'ampolla mig plena que no pas mig buida.

Amb Macron, ha tornat la teatralitat i la solemnitat a l'Elisi. Diu que vol ser un president gaullo-mitterrandià, en al·lusió a Charles de Gaulle i François Mitterrand, que van ser els últims presidents amb una aura monàrquica. El nou president creu que els seus antecessors van dessacralitzar el càrrec i vol retornar-li l'autoritat.

I sap que sense litúrgia no hi ha poder ni autoritat. La salutació amb Donald Trump n'és un exemple.