Barcelona preveu tenir les zones per a gossos ampliades el 2018

La població canina ha anat creixent en els últims anys, a l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia hi ha 152.537 gossos registrats al maig. En una ciutat tan densa com Barcelona, mancada d’espais verds, la convivència entre veïns amb gossos i veïns sense animals s’ha complicat. “El problema de Barcelona és la massificació i el poc territori”, reconeix Àngela Coll, de la Plataforma Gos Barcelona, que es va constituir fa poc més d’un any, per millorar la “convivència i que ningú en surti perjudicat”, afirma.

“Els gossos necessiten explorar, córrer, olorar, passejar,...” explica Coll, per defensar que la plataforma és partidària d'una “coexistència i que s’estableixin horaris als parcs” perquè els responsables de gossos puguin deixar-los anar. Reconeix que “és molt complicada la gestió” però també creu que “la solució passa per l’empatia i la tolerància per part de tots”. Lamenta que ara per ara, “el 75% de les àrees per a gossos no compleixen les normativa", la majoria perquè les tanques no tenen les mides mínimes perquè els animals no les saltin i perquè les mides són reduïdes.

Des del Col·legi de Veterinaris, Marta Legido, veterinària i membre de la Junta de Govern, apunta que “és molt difícil determinar si els espais de la ciutat són suficients per al benestar animal”. “Igual que l’ésser humà s’adapta a un entorn urbà, que aparentment és menys natural i saludable, els gossos també s’adapten a un entorn urbà”, afirma. Per als animals és imprescindible sortir al carrer, perquè a més de fer les seves necessitats, és la seva estona d’exercici, oci i socialització. Ara bé, “un gos pot estar bé encara que sempre surti a passejar lligat si el seu propietari el fa caminar, el deixa olorar, explorar i ho fa tanta estona com li convé”, que de mitjana són ¾ d’hora al dia, segons aquesta veterinària, encara que diu que és relatiu al tipus de gos, la mida i l’edat.

“La clau de tot és l’educació”, manté Legido, perquè “els gossos ben educats no causen molèsties als veïns, ni dins de casa ni fora. “Els gossos s’han d’educar des de petits per a l’entorn on viuran, i els propietaris han de dedicar temps a la seva mascota”, manté. Legido no oblida que anar deslligat “també té riscos en una ciutat, perquè poden atropellar els gossos”. Assegura que des del Col·legi es fa molta pedagogia perquè els amos siguin responsables i recorda que han fet una Guia de Tinença responsable que està a disposició de tothom.

L’Ordenança del 2014 ha de posar ordre i millorar els espais per a gossos, de manera que s'afavoreixi la convivència entre els ciutadans que tenen un animal de companyia i els que no. Però aquesta normativa no s’aplicarà del tot fins que l’Ajuntament no compleixi la seva promesa de dignificar els espais. Frederic Ximeno, comissionat d’Ecologia, no dubta que les àrees estaran a punt el 2018. Cada districte tindrà una àrea restringida per a gossos d’un mínim de 700 metres quadrats. “Ja n’hi ha algunes, com a Horta o a Nou Barris, i la resta estan en licitació o redacció”, assegura.

Pel que fa a les àrees d’ús públic compartit, Ximeno també diu que estaran llestes l’any que ve i n’hi haurà una per barri. En total seran 73 i aquí el funcionament serà diferent. Els gossos podran anar lliures en uns horaris delimitats sempre que el seu responsable o conduïdor tingui el carnet de tinença responsable, un document nou que s’està elaborant, i també estarà a punt l'any que ve. No està clar encara quins seran els requisits per obtenir aquest carnet ni qui el dispensarà. “Estem treballant en el mapa d’aquestes zones”, diu Ximeno, que no sempre seran parcs, “i en la definició del carnet”. Un document que serà “complex”, apunta Legido.

Amb la moratòria, els gossos campen lliures en molts parcs, però Ximeno fa notar que la Guàrdia Urbana no és permissiva amb tot i des de principis del 2017 ha posat 213 sancions per temes relacionats amb la tinença irresponsable. Sobre la identificació dels animals, el comissionat recorda que el xip és obligatori, però reconeix que el cens de l’Ajuntament només és recomanable, de manera que només 43.000 estan censats. Pel que fa a les races considerades potencialment perilloses, els gossos han d’anar sempre lligats i amb morrió, a més de tenir una assegurança.

Parcs vetats als gossos

El mapa que està definint l’Ajuntament clarificarà les zones on els gossos han d’anar lligats i les àrees on poden córrer sense corretja. Tot i això, hi ha uns parcs on l’entrada als gossos seguirà estan vetada perquè són zones amb un alt valor arquitectònic o botànic. Els gossos no poden anar a diferents parcs de Montjuïc com el Jardí Botànic, els Jardins del teatre Grec o el Jardí Joan Maragall), el Laberint d’Horta, el Palau de Pedralbes, el parc Cervantes o els jardins de la Tamarita.

Zones amb conflictes

“Es pot conviure amb el gos lliure si està controlat i fa cas a l’amo hi ha una altíssima densitat de gossos sense corretja i gossos descontrolats”, lamenta Ximeno. Algunes de les zones on s’han generat més conflictes darrerament per problemes de convivència amb els veïns són el Turó Park, a Sarrià-Sant Gervasi, el parc de l’Estació del Nord, a l’Eixample, el parc de l’Espanya Industrial, a Sants, o els jardins d’Hiroshima, a Horta. La problemàtica sempre acostuma a ser semblant. Els amos de gossos es queixen que tenen poc espai i alguns veïns que no tenen animals de companyia lamenten que els animals campin lliures perquè generen brutícia i de vegades ensurts.

Tot i això, un estudi fet per l’Ajuntament en vint parcs de la ciutat va concloure que el 95% dels ciutadans recullen les deposicions dels animals. Àngela Coll explica que hi ha amos que també porten una ampolla d’aigua per diluir els pipis i incrementar aquesta pràctica és un dels objectius que tenen com a plataforma. “És difícil controlar els incívics perquè són els que van al parc a les tres del matí”, lamenta Coll, que assegura que des de la plataforma fan molta feina de conscienciació.