Marta Ferrusola, tradició i família

L'assistència a canonitzacions i beatificacions, la defensa de la família cristiana —sense avortaments ni divorcis— i l'aversió als minarets constituïen una sòlida base perquè Marta Ferrusola adoptés sense ambages la denominació de “mare superiora de la congregació”.

Utilitzant aquest àlies tan conseqüent, la dona de l'expresident Jordi Pujol ordenava transferències en la seva comunicació amb l'altíssim, és a dir, la direcció de l'andorrana Banca Reig. Estava assistida a les bandes pel “capellà de la parròquia”, denominació que feia recaure en el seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola.

I és que Marta Ferrusola ha presumit sempre de donar testimoni profètic de les seves conviccions. L'abril del 1990 va assistir a la beatificació d'11 màrtirs de la Croada, “afusellats per odi a la fe”. Era una de les fornades de santedat, l'adoració de la qual va proposar Joan Pau II. Amb aquesta devoció tan marcada, ningú es va sorprendre quan l'esposa del president de la Generalitat va apadrinar el naixement públic de la Fundació Provida. També considerava “fatal i nefasta” la impia Llei Orgànica sobre el Dret a l'Educació (LODE), que va pactar CiU amb el PSOE. Avalada per aquesta virtuosa trajectòria, tampoc podia faltar (ni va faltar-hi) a la canonització de Sant Josemaría Escrivá de Balaguer, fundador de l'Opus Dei. Allà, a la plaça de Sant Pere plena de gom a gom, va compartir pati de butaques ni més ni menys que amb Jorge Fernández Díaz, en aquell temps secretari d'Estat per a les Relacions amb les Corts, que després, com a ministre de l'Interior, es convertiria en inquisidor d'independentistes.

De ben segur que la seva tirada per l'encens i la mitra li han permès compartir l'aversió als minarets amb Fernández Díaz, que ha deixat una empremta d'honors amb la condecoració de la Santíssima Verge dels Dolors i d'algun bon periodista.

“Tenen ben poca cosa, però l'única cosa que tenen són fills”, deia Ferrusola el 2001 en referència a aquests immigrants de gel·laba i hijab. “Les ajudes que dona el meu marit van a aquesta gent que no sap què és Catalunya; només saben dir ‘dona'm menjar”, reblava insistint: “Ens volen imposar els seus costums”.

Casada des del 1956 amb Jordi Pujol i mare de set fills, la seva defensa de la versió més tradicional de la pàtria i la família catalanes ha estat proverbial. No suportava que es posés en dubte l'honorabilitat ni el seu dret o el dels seus fills a fer negocis. La mateixa Ferrusola tenia subscrits, a finals dels noranta, contractes de manteniment de jardineria de la seva empresa —Hidroplant— amb els departaments d'Economia, Medi ambient, Presidència i Governació de la Generalitat.

Poc inclinada a les crítiques

Reaccionava vehementment a les crítiques als seus plançons, com va demostrar la seva compareixença davant el Parlament el febrer del 2015. “Van amb una mà davant i una altra darrere”. Així descrivia la nuesa material dels seus fills i justificava el fet de donar-los ales mentre la figura del pare no sabia o no podia posar límit a tant excés.

Més que afecte, va haver-hi massa frec entre allò privat i allò públic durant la presidència de Pujol. Era freqüent que algun dels fills es presentés a reunions entre la Generalitat i el sector privat fent de comissionista-intermediari. En els viatges a l'estranger, tampoc faltaven els cognoms Pujol Ferrusola a les comitives, bé com a empresaris o com a assessors del sector públic. Jordi Pujol Ferrusola i el seu germà Pere, per exemple, van participar d'aquesta modalitat de delegacions.

Això sí, els països visitats eren sempre de provada virtut. Ramon Pedrós, ex-cap de premsa del president, opina que si Pujol no va viatjar mai a Cuba va ser perquè Marta Ferrusola no l'hauria acompanyat a un paradís de perversió i vici.

Quan un conseller del Govern del seu marit es trobava amb la maleta a la porta —com a conseqüència del seu excés de feina sexual o professional— la Marta li proposava que demanés perdó i tornés al domicili conjugal. És més, alguns il·lustres divorciats mai van ser perdonats per la inflexible Ferrusola, que recelava de les dones que envoltaven el seu marit. No van ser fàcils les relacions amb Carme Alcoriza, durant 40 anys secretària de Pujol, i única dona que entrava al despatx del president de la Generalitat sense trucar a la porta.

Marta Ferrusola, sabent que l'ocasió fa el lladre, sempre va intentar marcar el territori exercint la seva autoritat. Calia seguir l'atavisme de la tradició catalana. Però el que Ferrusola intentava recompondre en la vida conjugal dels consellers del seu marit i alts càrrecs de CDC es descosia amb algun dels seus fills. La vida sentimental del seu fill Jordi ha fet córrer rius de tinta. La seva passió pels cotxes i les seves escapades amb xicota i capitals a Andorra ofereixen en ocasions una imatge del primogènit dels Pujol més propera al vitellone (personatge de vida llicenciosa) que al d'un entusiasta difusor de La tradició catalana, cristiana, del bisbe Josep Torras i Bages.

La gran contradicció del pujolisme va ser que predicava des del tron de la superioritat moral una ètica que la mateixa família eludia. Les bases cristianes de les quals ha fet gala Marta Ferrusola s'han mostrat escassament sòlides a casa, per molt que s'autotituli amb el piadós àlies de “la mare superiora de la congregació”.