L’Audiència Nacional permet l’entrada de l’activista palestina Khaled a Espanya
Indignació entre les comunitats jueves espanyoles per la participació de la dirigent del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina en un certamen literari a Barcelona
La presència de la militant del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPLP) Leila Khaled (Haifa, 1944) a Barcelona ha fet coïssor entre les comunitats jueves espanyoles, que l'acusen de terrorista. L'Audiència Nacional ha comunicat aquest divendres que permet la presència de la palestina a Espanya. Khaled participarà aquest diumenge en el festival literari Literal, subvencionat amb 12.000 euros per l'Ajuntament de Barcelona, en el marc del qual pronunciarà la conferència titulada Revolució significa vida, a la Fabra i Coats.
La Federació de Comunitats Jueves d'Espanya (FCJE), que representa oficialment els jueus espanyols, ha expressat aquest divendres el seu "rebuig i condemna" per la presència de la militant palestina i ha considerat "indignant que l'Ajuntament de Barcelona hagi finançat amb diners públics" l'acte "en un moment en el qual Espanya es troba en alerta 4 antiterrorista".
Fonts de l'Ajuntament de Barcelona, que han subratllat que el Consistori no escull ni la programació del festival ni els convidats i que Khaled hi acudeix com a escriptora, no com a membre del FPLP, asseguren que en el cas que la literata fos una terrorista activa la seguretat de l'Estat no li hauria permès l'entrada al país.
Aquest divendres a la tarda, la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha acordat permetre l'entrada a Espanya de la convidada, sense perjudici que la Policia pugui intervenir en cas que tingui indicis que es cometi algun delicte.
La federació jueva acusa Khaled de participar el 1969 en el segrest d'un avió de la companyia nord-americana TWA i de formar part de Setembre Negre, grup responsable de la massacre dels Jocs Olímpics de Munic el 1972, en el qual van morir 11 atletes israelians. La FCJE ha anunciat que es reserva l'ús d'accions legals per evitar l'acte.
Leila Khaled, que després de ser detinguda el 1970 per l'intent de segrest del vol entre Amsterdam i Nova York, va ser alliberada al Regne Unit en un bescanvi de presoners, és mare de dos fills i en l'actualitat viu amb el seu marit, metge, a Amman (Jordània).
La primera segrestadora d'avions
En plena onada de segrestos aeris contra interessos israelians que van jalonar les dècades dels seixanta i setanta del segle passat, Leila Khaled es va convertir el 1969 en una icona del nacionalisme palestí per la seva coneguda fotografia després del desviament a Damasc del vol TWA 840 Roma-Tel Aviv. La seva imatge empunyant un kalàixnikov i coberta amb la “kufiya”, el tradicional mocador palestí, l'ha perseguit la resta de la seva vida, malgrat les operacions de cirurgia estètica per modificar l'aparença del seu rostre.
Va ser la primera dona que va participar en un segrest d'avions. Llavors el seu propòsit de volar part del Boeing 707 nord-americà, una vegada que els passatgers i tripulants van haver-hi desembarcat sense patir danys a la capital siriana. Però la segona acció terrorista en una aeronau va concloure amb la seva detenció. En ple Setembre Negre del 1970 —l'enfrontament entre el Govern de Jordània i l'organització per a l'alliberament de Palestina–, el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPLP), l'organització comunista en la qual militava, va ordenar el segrest simultani de cinc avions de diversos països. Tres dels aparells van ser obligats a aterrar en un aeròdrom a Jordània i un quart va ser desviat al Caire.
El cinquè, un vol de la companyia El-Al Tel Aviv-Nova York amb escala a Amsterdam, va ser abordat a Holanda per un comando encapçalat per Leila Khaled. Agents de seguretat israelians barrejats entre el passatge la van reduir quan portava dues granades de mà i van abatre el seu acompanyant armat. Després d'un aterratge d'emergència a l'aeroport londinenc de Heathrow, va ser lliurada a les autoritats britàniques.
No va romandre detinguda gaire temps, el Govern del Regne Unit la va excarcerar a l'octubre a través de Suïssa, juntament amb tres militants radicals palestins més, a canvi de l'alliberament de 65 britànics segrestats en un vol de la BOAC (actual British Airways).
Han passat 48 anys des de llavors i la imatge icònica de Leila Khaled, encara reproduïda en murals als carrers palestins, s'ha difuminat amb el pas del temps. El FPLP, que va arribar a ser la segona força política enfront de l'hegemonia de Fatah, és ara un partit esquerrà amb escàs pes. El protagonisme en la lluita armada contra Israel ha estat assumit per Hamas i altres faccions islamistes des de fa més de tres dècades.
Amb 73 anys, casada i amb dos fills, Khaled resideix a Amman. Episòdicament, el seu nom torna a sonar amplificat per les comunitats jueves i els representants diplomàtics israelians als països que visita. Va passar a Sud-àfrica el 2015, on va acudir convidada pel moviment local de Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) contra Israel. Torna a passar ara a Barcelona.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
