_
_
_
_

Les trucades prèvies al naufragi: “Sisplau, veniu, ens morim...”

Malta i Itàlia es van passar el 2013 la responsabilitat d’un rescat durant cinc hores fins que l’embarcació es va enfonsar i van morir 268 immigrants sirians

Vídeo: L'Espresso / Darrin Zammit Lupi
Daniel Verdú

“Sisplau, afanyeu-vos, afanyeu-vos, afany... l’aigua està entrant, estem en una veritable emergència, sisplau... el vaixell s’enfonsa, ens morim.”

L’11 d’octubre del 2013, abans que es posés en marxa el programa Mare Nostrum i les ONG intervinguessin regularment en els rescats, el metge sirià Mohamed Jammo va trucar a la Guàrdia Costanera italiana. Anava en un vaixell de fusta amb 480 refugiats a bord i s’estaven enfonsant. L’aigua arribava a un metre i anava a la deriva sense el capità, que havia fugit. L’Espresso acaba de publicar els esgarrifosos àudios d’aquella conversa, en què Itàlia i Malta es passen la pilota fins que el vaixell naufraga, malgrat que hi havia una patrullera de la marina italiana a menys de 19 milles nàutiques. Van morir 268 persones, 68 eren nens.

Más información
Més de 10.000 persones salvades al Mediterrani en 48 hores
Rescat de refugiats al mar Mediterrani
Barcelona es tenyeix del blau del Mediterrani pels refugiats

A l’àudio, un resum de cinc agòniques hores, l’operadora, com si no es tractés d’una situació d’extrema emergència, obliga Jammo a repetir la seva posició. Després de diversos minuts demanant-li dades, no hi envia ningú. El doctor torna a trucar, i una altra persona assegura que, en realitat, són més a prop de Malta i li dóna un altre número. “Va, truqui a Malta que són més a prop, va, va... Gràcies”. Però a Malta li responen que estan a prop de Lampedusa i tornen a desentendre-se’n. “Sisplau, se m’està acabant el crèdit al telèfon... Sisplau... El vaixell no té capità...”, suplica el metge sirià sense que ningú reaccioni.

Després d’evadir durant cinc hores les responsabilitat, el vaixell de guerra italià Lybra arriba al lloc. Però l’embarcació ja ha bolcat. El doctor es va salvar amb la seva dona i una filla de cinc anys. Els seus altres dos fills, de sis anys i nou mesos, van morir ofegats.

Aquest naufragi va ser un punt d’inflexió per permetre a les ONG treballar a la Mediterrània. El testimoni de l’esdeveniment apareix just en el moment en què, des d’alguns sectors d’Itàlia, se’n qüestiona la tasca.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Daniel Verdú
Nació en Barcelona pero aprendió el oficio en la sección de Madrid de EL PAÍS. Pasó por Cultura y Reportajes, cubrió atentados islamistas en Francia y la catástrofe de Fukushima. Fue corresponsal siete años en Italia y el Vaticano, donde vio caer cinco gobiernos y convivir a dos papas. Corresponsal en París. Los martes firma una columna en Deportes

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_