Confessions (culturals) de la ruta del ‘Bacalao’ i la ‘Movida’

L'ambient intimista que any rere any respira el festival Primera Persona que organitza el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), exhalarà aquest any l'aire més disbauxat dels vuitanta. De Madrid a València, els seus protagonistes posaran veu a una generació no mancada de polèmica i que va posar color i vicis a l'Espanya postfranquista. El rock and roll, el punk underground de la Movida i els ritmes frenètics de la ruta destroyer del Bacalao compondran el microclima de la seva sisena edició, que se celebrarà entre demà divendres i el dissabte al CCCB.

La reina de la Movida madrilenya, Ana Curra, el DJ Carlos Simó i Julián Hernández, entre d'altres, no ompliran les discoteques ni les coves més underground de Barcelona. La intenció dels comissaris, Kiko Amat i Miqui Otero, és que els seus rostres posin cara a una generació que va viure els seus millors anys perillosament sense rastres de penediment ni clixés. “Això no només era desfasament, era ambició i avantguarda”, va dir ahir Otero en referència a “la història” que el DJ Jorge Albi explicarà juntament amb Luis Costa, autor de ¡Bacalo! Historia oral de la música de baile en Valencia! (Editorial Contra).

Com cada any, tot pot passar en aquest festival intimista, no exempt de literatura ni concerts. El feminisme també tindrà el seu lloc en clau de “copa menstrual i criança en tribu”. De fet, el festival l'inaugurarà divendres Kate Bolick, “solterona per convicció”, que va construir el 2016 la seva pròpia vida en un llibre traduït per Malpaso. Bolick, convertida en una de les veus del nou “feminisme pop”, conversarà amb la diputada de la CUP, Anna Gabriel. Ambdues són ja protagonistes d'una petita intrahistoria prèvia al festival, després que en un viatge a Barcelona la novaiorquesa quedés fascinada per la figura de la diputada en les seves declaracions sobre la criança compartida.

L'espai literari passarà aquest any de Juan Marsé (protagonista el 2016) a l'escriptor irlandès Colin Barrett (divendres a les 19:00h). Canvi d'idioma i de país, sense oblidar l'essència confessora d'una de les sessions més reeixides del festival. Si l'any passat Marsé va explicar els seus inicis com a escriptor a la Barcelona grisa, negra i franquista de la seva adolescència, Barret farà el mateix a través d'una Irlanda embriagada d'alcohol i violència. “No ens intimiden ni els grans noms ni els petits", va dir Amat en introduir la figura de l'escriptor. El seu nom encara no surt a Viquipèdia, van explicar els organitzadors, però això no ha estat excusa per no pagar un bitllet a l'autor de Glanbeigh, una col·lecció de relats situada en un semi-ficcional poble irlandès. Semi-ficcional perquè el nom del poble no existeix, però està inspirat en Knockmore, localitat on l'escriptor va conèixer les vides enquistades del proletariat més marginal que nodreixen la seva prosa. “Més que noms, això és un festival d'històries úniques”, va afegir Otero.

Avís per a assistents per part dels organitzadors: la secció dedicada al Bacalao (que seguirà a la xerrada de Barrett) fugirà de “visions tètriques del moviment”. “Molts el coneixeran pel famós conjur ‘Exta Sí, exta No’, però darrere d'aquest relat oficial hi ha un altre més profund”, va dir Otero. Els comissaris pretenen portar el fil conductor de l'espai a través del llibre de Luis Costa. Alguns dels seus protagonistes, com els DJ Jorge Albi, Nando Dixkontrol i Carlos Simó, faran un relat d'un moviment “avantguardista que va creuar fronteres a nivell europeu”.

Makoki ressuscita

La movida i els actors Nigel Planer i Alexei Sayle, de la sèrie britànica de televisió dels anys 80, The Young Ones, tancaran la primera jornada del divendres (22.00h). Ana Curra, la “reina espanyola del punk", conversarà amb el crític Joan Pons, amb qui parlarà, a través de deu cançons, de com una jove estudiant de conservatori que interpretava Bach va acabar per trencar els estereotips del punk espanyol. Els organitzadors han proposat també explorar el motiu de l'èxit que The Young Ones va tenir a Catalunya (Els joves). A continuació, hi haurà un concert de Julián Hernández, del grup Siniestro Total, que pujarà a l'escenari amb el seu fill Esteban Hernández en una posada en escena similar a la idea d'una barbacoa.

La primera jornada de dissabte començarà com la de divendres: amb discurs feminista, aquesta vegada, davant del “masclisme latent del cinema”. La periodista Lucía Lijtmaer analitzarà amb Isa Calderón "de forma irreverent i antiacadèmica” algunes escenes de la gran pantalla. Ritmes de postpunk britànic sonaran després a través d'una xerrada-concert de l'extint grup Young Marble Giants. Prèviament, el músic Jon Pernice tocarà diverses composicions de la seva carrera i parlarà de la seva novel·la It Feels So Good When I Sleep (Esta canción me recuerda a mí, 2017), que acaba de publicar Blackie Books en castellà.

El personatge antisocial disbauxat de còmic espanyol, Makoki, reviurà a través d'una xerrada entre els seus dos creadors: Miguel Gallardo i Juan Mediavilla. Els comissaris han posat en valor poder ajuntar anys després els dos il·lustradors. “I encara més tenint en compte que Juan Mediavilla viu gairebé com un ermità: sense mòbil ni correu electrònic”, van dir entre bromes.

El trio heavy-pop de Barcelona Las Ruinas –format pel peruà Eduardo Chirinos, el veneçolà Jaime Bertrán i el barceloní Toni López- posarà fi a un festival on “la gent ja sap al que ve”, en paraules del director del CCCB, Vicenç Villatoro.