_
_
_
_

Cent hotelers de Barcelona porten el pla d’hotels de Colau als tribunals

Els empresaris denuncien que les restriccions de l'Ajuntament els impedeixen reformar els seus establiments

Clara Blanchar
Turistes davant la Sagrada Família de Barcelona.
Turistes davant la Sagrada Família de Barcelona.EFE

Els hotelers de Barcelona han criticat des del primer minut (des de la moratòria de juliol del 2015) el pla d'hotels que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va aconseguir aprovar al ple de finals de gener d'enguany. Però fins ara les crítiques havien mantingut un perfil baix. Fins aquest dimecres, quan el Gremi ha anunciat que un centenar dels seus afiliats han presentat demandes contra el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT). Els hotelers asseguren que la restricció de les obres que es poden fer als establiments de les dues zones més cèntriques que dibuixa el pla (Ciutat Vella i bona part de l'Eixample) condemnen la planta hotelera de la ciutat a la "decadència". L'Ajuntament assegura que el PEUAT sí que permet fer obres de rehabilitació.

Más información
El pla de Colau frena les sol·licituds per a nous hotels
Els hotelers acusen Colau de deteriorar la imatge de Barcelona
El pla d’hotels de Colau frena 33 projectes i dona llum verda a 74

Entre els denunciants hi ha hotels a títol individual i grans cadenes, com Majestic, Catalonia, NH o Derby. El president dels hotelers, Jordi Clos, explica que si bé és cert que l'Ajuntament va retirar el concepte de "situació de disconformitat" dels hotels del centre, un factor que no els permetia fer obres, en la redacció definitiva no inclou aquesta figura, però igualment prohibeix fer "reformes estructurals". Alguns exemples: "un hotel que vulgui fer més gran la caixa de l'ascensor, o tocar parets per posar al dia la refrigeració...", critica Clos.

A la zona 1, Ciutat Vella, el PEUAT supedita les grans obres a una reducció de llits. Afirma que "quan les obres de reforma o consolidació que comportin una intervenció global en els fonaments o l'estructura de l'edifici caldrà reduir un 20% les places existents". A la zona 2, Eixample, permet fer obres sempre que no s'augmenti el número de llits o no es facin en carrers de menys de vuit metres d'amplada. En bona part la qüestió està en que, pels sistemes constructius dels hotels més antics, qualsevol reforma comporta tocar parets mestres, que es consideren element estructural.

Segons Clos, les restriccions impliquen "perdre llits i llocs de treball o condemnar la planta hotelera a degradar-se en una ciutat com Barcelona, on els establiments es caracteritzen per ser de molta qualitat i apostem per atreure turisme de qualitat", lamenta. Clos assenyala, a més, que el concepte de reforma estructural sigui "discrecional i quedi en mans de l'inspector municipal".

En una dura nota, el Gremi parla que l'aplicació del PEUAT podria provocar una "irremissible decadència" de la planta hotelera que no permetria mantenir els nivells de qualitat i conduiria a les instal·lacions "a una situació de precarietat", un escenari que assegura que perjudicaria els congressos i l'activitat econòmica de la ciutat.

El Gremi entén que el pla d'hotels criminalitza el sector i el turisme en general, obvia els beneficis que genera i "deixa de banda els esforços i la feina ben feta" que han portat a la situació actual d'èxit de la ciutat com a destinació de primer nivell. Dels 34 milions de turistes que visiten Barcelona, nou dormen en hotels, recorden els hotelers, que critiquen l'Ajuntament per "falta de diàleg".

Des de l'Ajuntament, la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, ha contestat a la notícia amb un missatge a Twitter on defensa el PEUAT, pero no es refereix explícitament a l'allau de recursos. Sanz ha escrit: "Barcelona vol governar el turisme. Volem una ciutat per viure i el PEUAT és necessari. Hem deixat enrere la barra lliure".

Les primeres sentències, el 2019

Els advocats consultats expliquen que malgrat l'allau de llicències d'hotelers, el recorregut que afronten és llarg. Vista la mitjana dels procediments de la sala tercera del TSJC, “és raonable esperar un any i mig... les primeres sentències no es dictaran fins al 2019”.

De fet, interposar el recurs al PEUAT és tan fàcil com presentar un paper comunicant-ho, sense entrar en els detalls. A partir d'ara, l'administració ha de respondre amb la documentació del pla i és llavors quan els advocats dels hotelers redactaran les demandes: per qüestions concretes com les reformes o impugnant el pla sencer. Les primeres sentències podrien ser les que es refereixin a situacions molt concretes, però les genèriques trigaran molt més.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_