La capella gitana de la Model tindrà una segona vida

Ara roman tapada amb una gruixuda capa de calç que la va blanquejar per decisió de la direcció de Serveis Penitenciaris de la Generalitat el 1998. La Capella Gitana va ser pintada per l'il·lustrador del cartellisme republicà Helios Gómez el 1950, que va estar pres a la Model en diverses ocasions per la seva militància política. Ho va fer a instàncies del rector del penal, Bienvenido Lahoz, i l'artista va representar santa Eulàlia, copatrona de la ciutat, amb el nen en braços, acompanyada d'un cor d'àngels gitanos i als seus peus diversos presos implorant perdó. Se sap que les pintures estan sota la capa de calç perquè el 2001 es va fer un tast a les parets i se'n van descobrir fragments.

L'Associació Cultural Helios Gómez, que té Gabriel Gómez, fill del pintor mort com a principal promotor, fa anys que batalla per recuperar aquest espai i per impulsar un centre d'art gràfic polític social que expliqui la memòria del que ha estat penal durant més de 100 anys. “Ens hem tornat a reunir amb responsables municipals de l'àrea de Memòria Històrica i fins i tot vaig abordar directament l'alcaldessa Ada Colau fa unes setmanes. Tenim bones paraules però sense concrecions”, explica Gómez. No obstant això, la decisió de donar-li una segona vida a la capella per part del Govern municipal sembla clara ja que estudiarà com recuperar i conservar les pintures d'aquest espai pel “valor patrimonial que tenen i per la història de la presó”, segons concreta un portaveu municipal. Abans, es farà un estudi per veure en quina situació està i si és possible recuperar-la i reconstruir-la. “Conceptualment és evident que aquesta pintura s'hauria de recuperar i conservar però caldrà veure com es pot fer”, considera el regidor nacionalista Jaume Ciurana.

Tancament imminent

La capella en qüestió està a la primera cel·la del primer pis de la quarta galeria, l'espai que van ocupar durant el franquisme els presos condemnats a mort. La cel·la ha romàs tancada durant anys encara que aquesta galeria ha seguit allotjant població reclusa. Gómez ha tingut, també, diverses trobades amb responsables de presons de la Generalitat que no van atendre les seves demandes de recuperar la capella. En l'última d'elles, fa unes setmanes, el van instar al fet que “esperés una mica perquè el tancament de la presó ja era imminent”, apunta el fill de l'artista. A preguntes d'aquest diari, un portaveu de Justícia es va limitar a dir que ara “correspondrà” a l'Ajuntament prendre la decisió respecte a la capella.

Gómez tampoc va aconseguir que es culminés un mural realitzat a l'espai que ocupava l'edifici de règim obert de la presó, a la cantonada d'Entença i Rosselló. El mural, promogut per la plataforma Fem nostre l’espai de la Model, només es va realitzar parcialment perquè el grafiti reivindicatiu que prenia com a referència dibuixos d'Helios Gómez —una imatge dura de la vida del penal— no va agradar la direcció de presons. “Jo segueixo considerant-ho com censura pura i dura”, sosté el fill de l'artista. La versió final —l'autoritzada— va ser molt més light.

A més de la qüestió de la capella, l'associació planteja que aquesta galeria, la quarta, sigui l'espai que es dediqui a explicar la memòria de la Model a la qual defineixen com un “instrument del terrorisme de l'Estat”. Segons la proposta que han fet en un informe, lliurat al Consistori, part del fons que hauria de nodrir aquest centre serien cartells i material gràfic de la presó. En relació a aquesta demanda concreta, el Consistori supedita tot allò relatiu a l'aspecte memorial de la presó “al procés de recuperació de la Model per a ús ciutadà”, un procés que es farà amb la participació dels veïns. Es dona per descomptat que una part de la presó es dedicarà a explicar la memòria d'aquest penal i del món carcerari en general però sense més concrecions.