Els republicans fan el primer gran pas per tombar l’Obamacare

El Partit Republicà ha aconseguit la seva primera gran victòria en la principal batalla política que ha consumit Washington durant els últims set anys. La Cambra de Representants ha aprovat el desmantellament del sistema sanitari de Barack Obama i la seva substitució per un altre amb el segell republicà. Aquest pas també suposa el primer gran triomf legislatiu del president Donald Trump, que va basar la seva campanya electoral en la promesa de desfer el principal llegat del seu antecessor quan arribés a la Casa Blanca.

El projecte de llei, que ara haurà de ratificar el Senat, va tirar endavant per una diferència de quatre vots —217 a favor i 213 en contra— i amb només un més respecte a la xifra que necessitaven sumar. Tots els representants demòcrates van votar-hi en contra després que la seva líder, Nancy Pelosi, qualifiqués el text de "monstruositat moral". El curt marge de victòria reflecteix l'ampli rebuig al qual encara s'enfronta dins del Partit Republicà i augura una pugna encara més aspra a la Cambra alta, on els republicans tenen una superioritat de tot just sis senadors respecte als demòcrates.

Però Trump ja pot dir que va aconseguir tirar endavant un projecte de llei per posar fi al sistema conegut com Obamacare. El mandatari republicà ha convidat els congressistes del seu partit a una celebració a la Casa Blanca immediatament després de la votació i ja pot presumir de la seva influència en aquest èxit. "Tinc tota la confiança que superarem el vot del Senat", va dir el president envoltat dels representants republicans que van donar suport a la llei. Trump va prometre una vegada més, en contra del que diuen els analistes, que la llei abaixarà els preus de les pòlisses.

El mandatari va rebre un revés fa sis setmanes quan, després de pressionar els legisladors del seu propi partit i amenaçar de retirar-los el suport si hi votaven en contra, els ultraconservadors del Freedom Caucus li van negar el vot i la mesura ni tan sols es va sotmetre a votació. Des de llavors, la Casa Blanca ha optat per una altra estratègia. Darrere del teló de piulades amb les quals cada dia marca l'actualitat, el president ha exercit en les últimes setmanes la política més tradicional: ha citat personalment els representants que no estaven convençuts amb la seva llei sanitària i, quan dos moderats van manifestar públicament el seu rebuig, els va convidar a la Casa Blanca. En paral·lel, tant el vicepresident com el secretari del Tresor van passar tot el dimecres al Capitoli per modificar el sentit de més vots.

Les dificultats dels republicans per tirar endavant aquest text reflecteixen la complexa situació que travessa la política a Washington. Quan Obama ocupava la Casa Blanca, els republicans van votar fins a 40 vegades per revocar el seu sistema sanitari. L'única vegada que van aconseguir superar la votació, el text va ser vetat pel mandatari demòcrata. I ara que tenen majoria a totes dues Cambres i la presidència, s'han topat amb més dificultats.

Paradoxalment, el principal obstacle és que molts republicans moderats no volen desmantellar l'Obamacare per no eliminar els principals beneficis, com la prohibició de negar una assegurança a persones amb malalties prèvies. En principi, Trump ha aconseguit més suports per al seu projecte sanitari gràcies al que va prometre personalment al líder de l'ala més moderada del partit, assegurant que destinarà 8.000 milions de dòlars més a cobrir aquest tipus de pòlisses. Tot i així, la suma no garanteix ni que aquests recursos siguin suficients ni que el text definitiu garanteixi al 100% que cap nord-americà sigui rebutjat per les asseguradores.

La falta de transparència ha marcat les últimes negociacions. La reforma d'Obama va superar l'escrutini de desenes de comitès i va ser debatuda durant mesos. El primer intent de Trump, no obstant això, va acumular cada vegada més rebutjos des que l'Oficina de Pressupost del Govern va anunciar que 14 milions de persones haurien perdut la seva assegurança amb aquesta proposta a finals del 2018. Els republicans van sotmetre ahir dijous la llei a votació sense conèixer el seu impacte econòmic, sense fer públic el text íntegre de la legislació i sense que un sol comitè del Congrés n'hagi analitzat el contingut.

El projecte republicà ha estat rebutjat per més d'una desena de les principals organitzacions mèdiques del país. La principal agrupació de nord-americans retirats va dir aquest dijous que els canvis a la llei “fan que un text dolent sigui encara pitjor”. El líder del Partit Demòcrata, Tom Perez, va declarar que “Trump i els republicans seran responsables de totes les morts que es podrien haver evitat” si entra en vigor el pla sanitari.

Les úniques estimacions provenen d'organitzacions independents i contradiuen el que van prometre els republicans. Tant Trump com els líders del partit prometen que a ningú se li denegarà la cobertura per una malaltia prèvia —néixer amb una malaltia congènita, haver patit càncer o tenir depressió— des d'abans de contractar una assegurança. No obstant això, els detractors de la llei alerten que sí que reconeixen als Estats el dret a decidir quines malalties han de cobrir totes les asseguradores que operin al seu territori i quines seran opcionals, cosa que fins ara no podien fer.

El nou sistema podria alterar també els preus de les pòlisses, ja que els republicans volen eliminar els impostos a les rendes més altes per finançar els subsidis. Una estimació del Center for American Progress, una organització progressista de Washington, va alertar, a més, que alguns ciutadans s'enfronten a assegurances amb un sobrecost del 3.500% —142.000 dòlars— si han patit càncer anteriorment, o d'un 208% —8.490 dòlars— en casos de depressió o trastorn bipolar.