_
_
_
_

Brussel·les porta Espanya davant la justícia per les clàusules abusives de la banca

La Comissió retreu al Govern que no hagi aprovat encara la reforma hipotecària

Lucía Abellán
Una oficina d'una entitat bancària.
Una oficina d'una entitat bancària.Kike Para

Europa dona una nova garrotada a Espanya per les clàusules abusives de la banca. La Comissió Europea ha enviat aquest dijous Espanya davant el Tribunal de Justícia de la UE per no aplicar a temps les normes europees que impedeixen abusos en les hipoteques. És l'últim pas d'un procediment que pot acabar en multes i que arriba molt tard respecte als esdeveniments: el tribunal europeu ja ha donat la raó als consumidors en les demandes concretes que se li han presentat. Malgrat tot, un any després que vencés el termini per aplicar els canvis, Espanya “encara no ha complert l'obligació” de traslladar la directiva europea a les seves lleis, segons explica l'Executiu comunitari.

Más información
Els jutges obren una altra guerra a la banca per les despeses de les hipoteques
La banca haurà de retornar els 3.000 milions cobrats per les clàusules sòl
Cinc bancs canvien la clàusula de les despeses de la hipoteca per evitar demandes

Juntament amb Espanya, Brussel·les també ha remès al tribunal els governs de Croàcia, Xipre i Portugal pel mateix motiu.

Brussel·les esmena la plana a Espanya en un assumpte tan sensible com la protecció del consumidor davant la banca, un sector que ha requerit un rescat financer per part d'Europa. I ho fa després d'haver donat un folgat marge a Espanya perquè complís les seves obligacions. Però just un any després de l'obertura del procediment formal, les autoritats espanyoles “no han notificat ni l'esborrany de mesures, ni un calendari clar ni la legislació”, explica una portaveu de la Comissió. Ara serà el tribunal el que valori els incompliments d'Espanya i la possible sanció que li imposa per no atenir-se a les regles.

El Govern espanyol té ja preparada la reforma per corregir aquestes deficiències, però no és clar que disposi dels vots necessaris al Parlament per tirar-la endavant.

Tant la Comissió com el tribunal han objectat en vàries ocasions aspectes que perjudiquen la protecció al consumidor en subscriure hipoteques. Les clàusules sòl, els desnonaments i l'opacitat en la informació subministrada al client constituïen els principals elements en disputa. Brussel·les considera que totes les anomalies podrien reconduir-se a aplicar la directiva del 2014 que incideix especialment en la informació clara que ha de traslladar-se al ciutadà abans que subscrigui un crèdit. Ara acaba la fase de negociació política i comença la judicial.

La decisió revela la falta de reflexos de l'Executiu comunitari en un assumpte amb gran incidència per als consumidors. Brussel·les recorre al tribunal quatre mesos després que aquest organisme amb seu a Luxemburg obligués la banca a retornar tot el que s'ha cobrat de més amb les clàusules sòl de la banca (les que fixen un interès mínim que no descendeix encara que ho facin els tipus oficials de referència), fins i tot amb caràcter retroactiu. Encara que fonts comunitàries matisen que el pas legal d'avui no està formalment lligat a la decisió del tribunal sobre clàusules sòl, l'objecció de fons és la mateixa: la legislació espanyola no protegeix suficientment el consumidor.

“La no aplicació de la directiva significa que els consumidors no poden gaudir de la protecció quan subscriuen els seus préstecs hipotecaris o quan experimenten dificultats per reemborsar-los”, cita com a exemple el comunicat de l'Executiu comunitari. Amb el formulari estàndard que preveu la directiva per informar els clients sobre les condicions del producte financer que contracten, Espanya podria haver inclòs com a obligatòria la notificació d'aquestes clàusules sòl.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lucía Abellán
La redactora jefa de Internacional de EL PAÍS ha desarrollado casi toda su carrera profesional en este diario. Comenzó en 1999 en la sección de Economía, donde se especializó en mercado laboral y fiscalidad. Entre 2012 y 2018 fue corresponsal en Bruselas y posteriormente corresponsal diplomática adscrita a la sección de España.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_