Miquel Barceló instal·la a Salamanca la seva Arca de Noè

Tot va començar amb els dracs de l'Edat Mitjana —800 anys ja d'Universitat— i ha desembocat en les criatures retorçades de Miquel Barceló. Els toros amenaçadors, els peixos desmanegats, els objectes sense nom i aquestes naturaleses mortes de fruita escalabrada i colors virolats aterren als llenços bombats i a les ceràmiques de l'artista de Felanitx (Mallorca). Però aquesta vegada ho fan en patis de pedra i obacs, renaixentistes, freds, forts, definitius.

Desembarca Barceló a Salamanca amb una exposició múltiple de 80 obres que es desplega per cinc enclavaments de la ciutat. És la seva primera gran mostra espanyola des del 2010, a CaixaForum Madrid. El rector de Salamanca, Daniel Hernández Ruipérez, l'ha fitxat com a estrella per commemorar el vuitè centenari de la Universitas Studii Salmanticensis.

“Va ser una bona estratègia, perquè el rector em va visitar al meu estudi de París i primer em va demanar que fes el logotip del vuitè centenari [un logotip que transforma en lletres els dracs medievals]… però al final em va acabar demanant una exposició, i mira”, explica l'artista. I tampoc va quedar aquí la cosa. Quan l'1 d'octubre es tanquin les portes d'aquest recorregut per la geografia creativa de Barceló, la Universitat de Salamanca nomenarà l'artista doctor honoris causa.

L'estratègia conjunta del rector i de l'alcalde de Salamanca, el popular Alfonso Fernández Mañueco, era dotar la molt tradicional, molt acadèmica i molt eterna ciutat castellana d'un sobtat toc de modernitat. En altres paraules: evitar celebrar l'antiguitat amb més dosi d'antiguitat. “Es tractava d'aportar modernitat a aquests espais monumentals i de convertir Salamanca en epicentre mundial de l'art contemporani”, assegura l'alcalde.

De Rodin als llumins

Perquè ens en fem una idea: quan Salamanca va ser Capital Europea de la Cultura el 2002, l'artista que va ocupar la ciutat va ser Rodin, i l'obra que va envair el Pati d'Escoles de la Universitat va ser el grup escultòric Els burgesos de Calais. Des d'avui brollen d'aquest pati els 13 bronzes retorçats d'una tona que componen l'obra 14 allumettes, un inquietant bosc de llumins que Miquel Barceló no havia exposat fins ara en el seu conjunt i que defineix així: “És com un bosc retorçat, gairebé com un Mont de les Oliveres… és alguna cosa amb vida, és com si agafessis els amics que has tingut des dels anys setanta fins ara i els fessis una espècie de síntesi, d'on venien, quant han viscut, una espècie de gràfic de les seves vides…”. A la sala del costat, el visitant pot contemplar les aquarel·les originals de La divina comèdia, la fantàstica obra en tres toms que Barceló va il·lustrar el 2003 per encàrrec de Galaxia Gutenberg.

La meitat de les obres presents a Salamanca gràcies al patrocini de Mapfre no havien estat mostrades mai al públic. Com la monumental pintura L'Arca de Noè, que dona títol al conjunt expositiu, un llenç de 4 per 6 metres pintat el 2014 i que havia romàs fins ara a l'estudi de Barceló del parisenc barri de Le Marais. L'Arca i una vintena de les seves característiques ceràmiques abonyegades descansen a la Capella del Col·legi Arzobispo Fonseca. Al costat, a la sala d'exposicions de l'Hostatgeria Fonseca, el comissari de l'exposició, el poeta i crític d'art Enrique Juncosa, ha instal·lat algunes de les que el mateix artista denomina pintures parietals: caps de toros, de cavalls i de cabres que semblen voler escapar del llenç i que remeten sens dubte a l'art rupestre de Chauvet, la cova paleolítica del sud-est de França que és el veritable santuari personal de Barceló.

Al pati del Palau Anaya (Facultat de Filologia) sorgeix la superposició de quatre tests gegants, un d'ells en estat flàccid. Es tracta de Le grand écouteur, una escultura en poliuretà que bé podria interpretar-se com una al·legoria de la impotència sexual, que s'eleva gairebé fins als sis metres i que va caldre dipositar amb enormes grues. Per cert, no tot seran celebracions davant l'aterratge de Barceló a la ciutat: alguns dels futurs filòlegs, ahir en el seu moment de festa, estaven inquiets. “Home, és que avui és la festa de la facultat i mira quina baluerna ens han col·locat aquí. No cabrem al pati per a la festa d'aquesta nit”.

Mentre, enmig de la plaça Mayor, una versió més blanca de l'elefant de Barceló fent equilibris amb la seva trompa (Gran elefant dret) i traient fum cada vegada que sonaven les campanades de les hores a l'Ajuntament feia les delícies dels professionals del selfie.