Injectada la primera vacuna a un senglar per controlar la seva fertilitat

Quatre municipis de la comarca del Vallès Occidental han iniciat un estudi de camp, liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona, d'un projecte pilot per controlar la fertilitat de senglars en zones urbanes i periurbanes, injectant la primera vacuna de contracepció a un exemplar. L'actuació ha requerit anestesiar prèviament l'animal. La vacuna s'aplicarà a 100 exemplars cada any fins al 2019. Durant aquest temps, els responsables del projecte faran un seguiment del comportament dels exemplars i n'obtindran els primers resultats.

La presentació de l'inici de la prova s'ha fet al casal Cultural de Matadepera i ha anat a càrrec de Manel López, director del projecte del Departament de Sanitat i Anatomia de la Facultat de Veterinària de la UAB. El projecte disposa de la col·laboració de la Diputació de Barcelona i dels municipis on s'injecten les vacunes, que són Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Vacarisses i Matadepera. Si els resultats de la prova pilot són positius, es podria aplicar la vacuna en altres municipis de Catalunya.

La vacuna crea anticossos davant de l'hormona que afavoreix la funció reproductora en els mamífers. En aquest sentit, López ha destacat que molts senglars ja no tenen un cicle reproductor, sinó que crien durant tot l'any perquè sempre disposen de menjar gràcies a la mà humana i a les escombraries que es generen a les zones periurbanes.

"La vacuna elimina la funció reproductora, que obliga a consumir molt aliment a l'animal, així que reduïm les necessitats nutritives i podrem veure si també es redueixen les interaccions negatives amb les persones", ha afirmat López. En aquest sentit, l’expert s'ha referit als constants problemes de convivència a les zones periurbanes, que sovint causen accidents de trànsit, ataquen persones i provoquen danys en cultius i horts.

El projecte, únic a Espanya, va començar l'any passat i durant aquest període s'ha realitzat l'estudi previ amb controls de salut sobre els animals i el seu estat reproductiu, i té una durada prevista de quatre anys, mentre que l'efecte de la vacuna dura fins a cinc anys i les seves hipotètiques conseqüències són "reversibles".