Els ajuntaments catalans van pagar a Efial 8,2 milions en cinc anys

La consultora Efial, epicentre d’una presumpta trama de corrupció, va aconseguir contractes i adjudicacions per valor de 8,2 milions d’ajuntaments i empreses públiques de Catalunya entre 2009 i 2013. Les dades del sumari judicial analitzades per El PAÍS revelen que el botí més gran el va obtenir, amb diferència, a la província de Tarragona, que representa gairebé el 79% del total. El jutge de l’Operació Térmyca considera que Efial va aconseguir “infiltrar-se en els ens locals” guanyant-se la confiança d’alcaldes i funcionaris i va crear “ajuntaments paral·lels” en benefici propi.

Efial va ser creada el 2007 i, en tot just dos anys, els ajuntaments catalans van començar a obrir-los les portes pressionats per la crisi econòmica. La consultora assessorava els municipis per poder deduir-se l’IVA o aconseguir una gestió més eficient dels recursos. El boca-orella, especialment entre alcaldes de Convergència i Unió, va funcionar. En el període 2009-2013, Efial va aconseguir contractes per assessories en 47 ajuntaments, segons les dades recopilades per la Guàrdia Civil en els informes que ha lliurat al jutge.

Malgrat que la província de Barcelona acumula el nombre més gran de consistoris (21, inclòs Barcelona, amb una facturació total de 980.000 euros) és a Tarragona on Efial va aconseguir contractes milionaris. Onze municipis van regar les arques d’Efial amb 6,5 milions d’euros. Centrant més el focus, la majoria de la facturació procedeix de Tortosa, Vandellòs, Ascó i, especialment l’Ametlla de Mar: 3,3 milions d’euros entre els contractes de l’ajuntament i els adjudicats per Cala Gestió, una entitat pública empresarial local (EPEL).

La investigació posa en dubte els contractes d’Efial en un total de 23 municipis espanyols. Consideren que l’empresa va facturar treballs per imports excessius i va dissenyar estructures per eludir els controls administratius clàssics (l’interventor, el secretari municipal). Però posa l’accent en vuit d’aquests municipis: Ascó, Vandellòs, Tortosa i l’Ametlla (Tarragona) i també Miraflores de la Sierra, Chinchón, Torrejón de Ardoz (Madrid) i Trillo (Guadalajara). En tots els casos, el jutge considera que han estat “infiltrats” per Efial.

L’Operació Térmyca va esclatar el juliol de l’any passat amb la detenció de 12 persones; entre elles, l’exalcalde de l’Ametlla Andreu Martí (que presumptament va rebre abundants pagaments d’Efial a canvi d’afavorir els seus interessos, com ha publicat aquest diari), la interventora dels municipis madrilenys i diversos directius d’Efial i de l’empresa que va estendre el seu model a la resta d’Espanya, Consultoría de Gestión Innovadora (CGI). La Fiscalia sospita que part dels beneficis obtinguts en els consistoris es van desviar a Andorra.

El secret de sumari s’ha aixecat ara. Les trucades intervingudes i la documentació revelen que Efial va actuar com una “organització criminal”. Els directius de la consultora barcelonina van arribar a “integrar-se en la mateixa estructura de govern” de les administracions locals, subratlla l’informe clau de la Guàrdia Civil.

L’objectiu últim d’Efial era “controlar” l’activitat municipal creant un “ajuntament paral·lel”. Per aconseguir-ho, va intentar treure del mig interventors i secretaris municipals. El patró es repeteix. La consultora emetia informes que “contradeien els emesos prèviament” per aquests òrgans fiscalitzadors, de manera que “donava una aparent cobertura de legalitat” a determinades decisions. El cost d’aquestes assessories era “desorbitat”, segons han denunciat diversos testimonis que han declarat en la causa.

Però el veritable cavall de Troia d’Efial van ser les EPES. La consultora “participava en la creació i gestió” d’aquestes entitats públiques, una figura que “permet una important relaxació del control administratiu” i un “menor grau de submissió a la normativa sobre contractació pública”. Les EPE passaven a “assumir la gestió que fins al moment” era de l’ajuntament en temes clau, com l’urbanisme. Però com que naixien “sense recursos humans ni materials”, externalitzaven el servei. I qui era l’encarregat de posar-les en marxa? Efial. Els seus directius, posats al comandament de l’EPE, són els que “preparen els concursos públics”.

La Guàrdia Civil denuncia, en aquest sentit, la “contractació massiva a Efial” per aquests ens, que a més està “subjecta a multitud d’irregularitats”. A Torredembarra, es van adjudicar sense suport documental; a Vandellòs, es van fraccionar; a L’Ametlla, es van adjudicar amb persones properes a Efial a la taula de contractació. Hi ha, a més, “dubtes” sobre la realitat d’algunes feines (com a Vandellòs) o sobre la seva “necessitat” (Torredembarra).

L’últim ingredient és la connivència d’empleats públics i fins i tot alcaldes, com en el cas de l’Ametlla. La investigació ha constatat l’existència de converses i reunions. De manera que les empreses coneixen la sortida a concurs d’un determinat projecte “abans ni tan sols que s’hagués publicat la licitació”, conclou la Guàrdia Civil.