“Tenim metges contractats cobrant sis euros per visita”

El president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, va advertir fa unes setmanes en el Parlament del risc que “es cronifiqui la precarietat” laboral entre els facultatius, un extrem que acabarà afectant, va dir, “la qualitat assistencial”.

Pregunta. En quina situació es troben avui els metges?

Resposta. Estem en una fase de cronificació de la precarietat. Tenim metges contractats cobrant sis euros la visita.

P. Quin és el risc si aquesta situació es perpetua?

R. Els riscos més grans són la ruptura generacional. En els propers 10 anys es jubila un terç de la professió activa, la meva generació. Tenim a més el repte sociodemogràfic de la població: pacients crònics, gent gran, etc. que estem atenent com fa 30 anys.

P. Què corre més pressa: contractar més metges o millorar les condicions dels que ja són dins del sistema?

R. Jo crec que la segona opció. La solució fàcil és que si es jubilen tants metges, cal contractar-ne el mateix nombre, però ningú sap si necessitem més metges. La ràtio per habitant és de les més altes d’Europa. Potser si ens plantegéssim models d’organització més eficients en necessitaríem menys i tindríem uns nivells salarials millors.

P. Quins models?

R. Tinc la percepció que apoderant més els clínics, no es necessitarien més metges, es mantindria la mateixa massa salarial i podríem aconseguir que els professionals tinguessin més retribucions i més autonomia professional. El nivell de satisfacció dels professionals i pacients milloraria.

P. Els metges estan insatisfets?

R. Quan parlem del desencantament, la gent pensa en el sou i les condicions, però també té a veure amb la forma de treballar. Tenim un sistema burocratitzat que ha tenallat els metges i els ha tornat incapaços de ser resolutius. Tenen més pressió assistencial i menys capacitat de resposta. Si afegeixes això que passa als sèniors amb la situació laboral dels joves, és un còctel explosiu.

P. Quina és la solució?

R. La prioritat fonamental és denunciar les males pràctiques. També cal apoderar els clínics, amb models d’autogestió: que puguin gestionar el pressupost, la seva agenda, que tinguin capacitat de compra...

P. L’autogestió milloraria la precarització laboral?

R. L’autogestió permetria més conciliació. El mateix equip es gestionarà i donarà alternatives de conciliació.

P. La paraula autogestió porta al debat sobre la titularitat del proveïdor.

R. Discutir sobre la titularitat de qui presta el servei ens torna cap enrere. La confusió sobre l’ànim de lucre ens té paralitzats.

P. La gent no ha de saber on van els seus diners?

R. Sí, però no és el més important. El més important és que estigui ben atès. Hi ha hagut interès polític a magnificar aquest tema i desconcertar la gent. No s’ha privatitzat res.