Novetats a ca l’IEC

Després de l’enrenou de la nova ortografia catalana, al setembre passat, i de l’infantament de la gramàtica, al novembre, l’Institut d’Estudis Catalans ha fet pública una nova tongada d’esmenes del diccionari —probablement la més rellevant de l’edició actual, del 2007—, amb la qual cosa completa la sacsejada més important a la normativa des dels anys de l’èpica codificadora de Pompeu Fabra. No es pot dir que les novetats siguin abundants, però són significatives de la línia aperturista i modernitzadora que ha pres la normativa catalana en els últims anys.

Destaca en primer lloc l’adaptació del diccionari en línia a la nova ortografia, unes modificacions que estaven encara pendents. Ja és doncs oficial que qui escriu néta, entresòl, eradicar i romboïdal està fent una falta deliberada que només té la disculpa d’un període d’adaptació que l’IEC, en un atac d’empatia, va allargar fins als quatre anys i que a tot estirar hauria de ser de quatre mesos. I destaca també la incorporació dels guanyadors del concurs del neologisme de l’any, el vegà d’enguany (nota: un dia caldrà fer un article sobre l’abundància de l’adverbi enguany, tota una plaga bíblica) i el dron de l’any passat, que la indolència ha mantingut fora del diccionari durant dotze mesos. Ja són dins tots dos.

Hi ha un parell de modificacions que faran les delícies dels partidaris del català heavy, sempre atents a demonitzar l’IEC com un agent espanyolitzador. Es tracta, primer, de l’admissió de l’adjectiu ràpid com un adverbi en frases com fes-ho ràpid, en què l’ortodòxia ens prescrivia les alternatives de pressa i ràpidament —i mira que servidor era fervent partidari de mantenir el ràpid només en l’ús adjectival—, una expansió de categoria gramatical que comparteixen adjectius com lent, recte i seguit; i segon, de l’ampliació de significat de la paraula número amb relació a nombre, un canvi que promet estendre encara més la confusió sobre aquest parell de mots. Un nombre, d’acord amb el diccionari, és el “resultat de comptar les coses que formen un agregat”, de manera que a la frase hi havia cinquanta persones, la paraula cinquanta és un nombre; mentre que el número és el signe amb què es representa el nombre, o sigui, 50. Això si ho he entès bé.

Entren al diccionari paraules que diries que no pot ser que no hi siguin: ebrenc (de l’Ebre), desnatat (els iogurts) o disseccionar (per dissecar), mentre que als consumidors de carn se’ns complica la comprensió dels nostres antagonistes, en tant que ara n’hi ha que segueixen el veganisme, el vegetalisme o el vegetarianisme. També entren de cop totes les lletres de l’alfabet àrab, imagino que per la presència aquí d’aquesta llengua transportada pels migrants, tota una temeritat lexicogràfica per si algun dia cal fer el mateix amb els ideogrames xinesos. Són paraules de la llengua catalana els noms de les lletres de tots els altres alfabets? (pregunto).

L’IEC també modernitza algunes definicions d’acord amb els nous temps que corren, especialment en termes que carregaven amb connotacions pejoratives i que el llenguatge políticament correcte (tan criticat per molts) s’ha preocupat de modificar. Abans d’un minusvàlid es deia que tenia una alteració que li “impossibilita o dificulta” l’activitat, mentre que ara només l’“altera”, i es marca com a obsoleta (pas previ de la supressió) l’accepció de mongolisme i mongòlic referits a la síndrome de Down, afecció que abans parlava obertament de “deficiència mental” i que ara esmenta una “discapacitat intel·lectual” acompanyada per uns determinats trets físics.

En resum, una bona tanda d’esmenes al diccionari, amb un però, que comença a ser preocupant, ja que revela la manca d’interès dels membres de la Secció Filològica per la qüestió: falten frases fetes de nou encuny, que la llengua no para de crear-ne. Coses com sortir de l’armari, jugar una altra lliga, posar-se les piles o canviar de xip tenen arrelament suficient per ser recollides, i la seva absència no pot ser un mer descuit. O m’estic ficant en un jardí?