La retallada de la inversió a Catalunya desconcerta els empresaris

Els empresaris catalans van acollir ahir amb sorpresa la caiguda de la inversió en obra pública a Catalunya prevista als Pressupostos. Va xocar que, després de l'anunci d'una setmana abans de Mariano Rajoy, la xifra prevista sigui de 1.149,58 milions d'euros, un 2,7% menys que l'any passat i la tercera més baixa de la sèrie iniciada el 2001. Encara que es van prendre les dades amb la mateixa prudència que els compromisos del president del Govern, les dades van caure com un gerro d'aigua freda en un moment en el qual s'esperen gestos que permetin desbloquejar les relacions entre l'Estat i la Generalitat.

L'única dada positiva és que el pes relatiu de Catalunya en la inversió territorialitzada del Grup Foment puja i aconsegueix el 13,4% del total. “Però això succeeix perquè la inversió cau un 22,7%, així que millor ni explicar-ho”, assenyalava el secretari general de Foment del Treball, Joan Pujol, que demanava temps per poder fer una anàlisi més profunda. La setmana passada, en l'acte organitzat pel mateix Govern central, l'empresariat català va retenir bàsicament dues parts del discurs de Rajoy, més enllà de la xifra d'inversió. Una, l'afirmació que si ara s'invertirà és perquè Espanya pot; la segona, el compromís que les inversions que es plantegin podran ser verificables.

Sobre la primera qüestió, la dràstica reducció de la inversió genera dubtes i es retreu al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que digués que fins al 2018 no creixerà la inversió. Sobre la segona, els empresaris s'hi aferren. Aconseguir que s'executi el major volum de partides pressupostades i no amb prou feines el 70%, com ha passat en els anys de governs de Mariano Rajoy. “Hem d'entendre que complirà, perquè seria lleig que tornés a assumir un compromís i tornés a no complir-lo”, afirmava condescendent Helena Guardans, presidenta de Sellbytell.

“Em sorprèn que la setmana passada fes anuncis a Barcelona i que avui es presentin unes inversions que són inferiors a les de l'any passat; les diferències entre el que diuen i fan són difícils d'entendre”, explicava el president de Pimec, Josep González. El dirigent patronal temia que el Govern hagués hagut de redibuixar les xifres d'inversió del Grup Foment a última hora davant la contestació de comunitats que s'havien sentit agreujades per un tracte preferent a Catalunya que, després de concloure alguns projectes del tren d'alta velocitat, serà aquest any la segona comunitat amb més inversions, només per darrere d'Andalusia.

Més dur era Antoni Abad, president de la patronal vallesana Cecot, que lamentava el risc que el president del Govern “torni a espatllar la seva credibilitat”. Abad exigeix que es prioritzi el corredor mediterrani –Rajoy va prometre que el tram català estigui funcionant la primavera del 2020—i que el Ministeri de Foment almenys sigui capaç de posar al calendari les xifres d'inversió, per saber com s'injectaran per fer realitat el projecte.

El greuge de l'empresariat català s'entén amb tres arguments: fa anys que la comunitat pateix retallades d'inversió als pressupostos; aquesta retallada s'amplia perquè s'inverteix menys del compromès; i, al final, la inversió no reconeix el pes econòmic de Catalunya. Ni es premien els projectes que, per al conjunt d'Espanya, tindrien una millor relació cost-benefici.