Rajoy torna avui a Barcelona per anunciar inversions a Catalunya

Mariano Rajoy torna avui a Barcelona, en una de les visites que ha generat més expectació dels últims mesos. No tant pel discurs polític que pugui oferir, sinó pels compromisos concrets d'inversió per a Catalunya que pugui traslladar davant un públic format bàsicament per directius i empresaris del sector de la construcció. El president del Govern preveu anunciar projectes d'inversió per als propers anys a Catalunya per pressionar l'Executiu autonòmic que baixi del tren independentista. Les travesses situen el corredor mediterrani, una de les principals demandes empresarials pels seus continus retards, com un dels projectes als quals Rajoy es comprometrà a dotar de recursos. Aquesta promesa s'hauria de veure plasmada en l'avantprojecte de llei de Pressupostos per al 2017 que el Consell de Ministres aprovarà divendres.

La jornada, titulada Connectats al futur, ha estat organitzada ad hoc per la Moncloa i el Ministeri de Foment. A les taules rodones que seguiran a la inauguració està prevista la presència del ministre de Foment, Iñigo de la Serna, i del conseller de Territori, Josep Rull.

Encara que no és l'únic, el capítol d'infraestructures és un dels que té més protagonisme en el document de 46 reivindicacions que el president Carles Puigdemont va traslladar a Rajoy l'abril del 2016. Cinc punts d'aquell text tracten d'obra pública o de recursos que s'hi haurien de destinar. I un d'ells se centra bàsicament en el corredor mediterrani, l'eix ferroviari amb el qual la Generalitat catalana ha aconseguit crear un front comú amb els governs de Comunitat Valenciana i les Balears. L'Executiu català tem encara que l'Estat doni prioritat al Corredor Atlàntic (o a una connexió amb Madrid), malgrat que la Unió Europea aposta per la proposta que segueix en paral·lel el litoral mediterrani. L'altre gran focus d'inversions que reivindica la Generalitat és la xarxa de Rodalies, que el Ministeri de Foment reconeix que ofereix excessius problemes de fiabilitat, ja sigui per culpa de Renfe (prestadora del servei i responsables dels trens) o d'Adif (gestora de la infraestructura: vies, catenàries, estacions i el control de tot això).

Si Rajoy es compromet a fer inversions a Catalunya, desbloquejaria una de les desavinences amb la Generalitat. Li quedarien moltes altres: lleis recorregudes pel seu Executiu davant del Tribunal Constitucional, inversions en matèria social, finançament autonòmic i respecte de competències escolars i lingüístiques, entre d'altres. I sobretot un punt al qual sempre es refereix el Govern espanyol amb una negativa com a resposta: la negociació del referèndum d'independència.

La cita d'avui de Rajoy coincideix amb el viatge pels Estats Units de Puigdemont per defensar aquesta consulta i, de passada, intentar oferir la imatge d'una Espanya arcaica, amb problemes per separar poders i la negativa per assumir preceptes marcats per la Unió Europea. Des del Govern català i els partits que l'integren (PDeCAT i ERC) fa dies que intenten vacunar els seus seguidors de les ofertes de l'Executiu estatal. L'argument: arriben tard i, després de tants incompliments, no són creïbles.

La Moncloa, creient que una part de l'independentisme pot rebaixar les seves aspiracions davant d'una proposta versemblant, planteja quatre mesos després que Rajoy fos investit la seva primera oferta. Els seus contactes amb l'Executiu català (una trobada entre els vicepresidents Soraya Sáenz de Santamaría i Oriol Junqueras primer, i un altre mantingut en secret entre Rajoy i Puigdemont un dia després) han estat fins ara un fiasco i Sáenz de Santamaría, responsable de gestionar la carpeta catalana, ha mantingut trobades amb membres de la societat civil catalana –bàsicament empresaris– per conèixer l'estat de la qüestió.