Quan la nit s’empassa una hora… què passa amb el meu ofici?

La matinada del dissabte al diumenge es farà el canvi d'hora primaveral. Quan siguin les dues, automàticament seran les tres. Al matí, la nit s'haurà empassat una hora del nostre temps. Un forat negre impossible d'evitar. Un regal de minuts propis a canvi d'un suposat estalvi energètic comú. No hi ha estudis concloents sobre aquest tema, però el Ministeri d'Indústria fa anys que xifra en 300 milions d'euros anuals el benefici que suposa alterar els horaris dues vegades l'any. No obstant això, hi ha qui pateix amb amargor cada minut extra que li roba el rellotge.

Más información

Aquest cap de setmana entrem en l’horari d’estiu

"Al cos no l'enganyes, això és traumàtic". Marta Romagosa és periodista. Encadena quatre temporades encarregant-se d'ordenar l'actualitat a El Matí de Catalunya Ràdio, el programa matinal de la ràdio pública catalana. Es lleva a les quatre, "a les quatre i set", concreta de manera taxativa. Sap bé que, abans que surti el sol, cada segon abraçat al coixí és or.

No amaga que, dies abans que entri en vigor el nou horari, sent certa angoixa. "És molt dur perquè, encara que el despertador marca que és l'hora, t'estàs llevant seixanta minuts abans del que acostumaves". Un martiri afegit quan llevar-se ja és, per matiner, una fatiga. Tot i que ja fa anys que ho pateix, reconeix que no ha trobat cap estratègia per limitar els danys que li causa cada canvi horari. "Anar a dormir abans potser seria una solució, però no és gens fàcil perquè el temps sempre se t'acaba tirant a sobre", apunta. Allargar la migdiada, si hi ha opció, es presenta com un mal menor. "El canvi d'hivern no fa mal, perquè guanyes una hora, però aquest castiga molt". Destaca que els perjudicis s'allarguen fins a mitja setmana. "En la redacció solem parlar de la síndrome del dimecres. És el pitjor dia per als qui ens llevem tan d'hora perquè el repòs del cap de setmana queda lluny". En setmanes de canvi d'horari els símptomes de la síndrome desanimen. Per aplacar l'avaria, "caldrà recórrer als pastissets de xocolata", confessa la periodista.

Marta Romagosa: "Al cos no l'enganyes, això és traumàtic"

"Com més avorrits siguin els teus horaris, millor". Carles Castillejo és un atleta d'elit. La seva especialitat són les curses de fons, proves on l'esportista posa el cos al límit de l'agonia. Amb 38 anys està en la recta final de la seva etapa al màxim nivell, però acumula quatre participacions en Jocs Olímpics i pot presumir d'haver fet els 42 quilòmetres de la marató en 2 hores i 10 minuts. Ha dedicat la seva vida a cuidar el seu cos, a polir-lo, per aconseguir ser una bala sobre sabatilles esportives. Cap detall queda en mans de l'atzar. Tampoc, encara menys, el descans. Castillejo explica que en la disciplina espartana que segueixen els atletes d'elit, "com més avorrits siguin els teus horaris, millor". Relata que els canvis de rutina alteren la preparació i que, en aquest sentit, el millor per a l'atleta és encarar els hàbits "com un autòmat".

Aquest cap de setmana se celebra el campionat del món de cross, una prova que Castillejo ha disputat en el passat. "Ja havia coincidit algun cop amb el canvi horari", recorda. No afecta especialment perquè la cursa arrenca al migdia. El mateix passa amb la Volta a Catalunya, que s'està fent aquesta setmana. Fonts de l'equip Movistar posen en relleu que el fet de començar les etapes més enllà de les dotze del migdia minimitza el trastorn que l'avançament del rellotge pugui tenir sobre el descans dels ciclistes.

Carles Castillejo: "Haurem de començar a treballar una hora abans, no hi ha més remei"

Una hora d'avançament horari pot alterar el ritme de l'esportista, però Carles Castillejo matisa que és assumible si s'afronta amb mètode. "No te n'aniràs a dormir una hora abans perquè tens el cos acostumat a uns horaris, però sí que te'n pots anar al llit una mica més d'hora". Més enllà del descans, l'alteració horària també pot tenir efectes en altres rutines de l'esportista. "Un maratonià sol anar de ventre dues o tres vegades abans de la cursa", explica. Si coincideix amb un dia de competició, l'alteració horària pot trastocar l'hàbit. Quan el trànsit intestinal s'encalla, hi ha solucions. "Per evitar sorpreses durant la cursa, sempre queda l'opció de recórrer al Fortasec, molts corredors el fan servir", explica el maratonià.

Castillejo assenyala que els principals problemes els ha patit en curses que requereixen viatges transoceànics. "Un salt horari de sis o set hores sí que és una garrotada per al cos", admet.

"Haurem de començar a treballar una hora abans, no ens queda més remei". Josep Maria Font és forner artesà. Forn de llenya, massa treballada amb cura i una regla d'or: no donar presses al pa. "Si li treuen una hora a la nit, haurem de començar a treballar una hora abans, no ens queda més remei".

És el president del Gremi de Forners de Girona i dirigeix les cinc botigues que la Fleca Sunyer té repartides per l'Empordà. És un noctàmbul que viu encadenant empalmades. Les seves nits es barregen amb el dia, sense treva. "Soc capaç d'aguantar dormint dues hores i mitja o tres hores al dia". L'avançament horari de cada primavera afegeix més llenya al foc que abrasa els seus desajustos de son.

"És evident que per als forners artesans aquest canvi horari és un problema", lamenta. "El pa té el seu procés i no el pots accelerar ni treure-li deu minuts perquè, llavors, no queda igual", assenyala. Font explica que normalment el personal comença a treballar sobre les onze de la nit, però que dissabte caldrà avançar l'hora d'entrada a l'obrador. "El client vol el pa puntual al matí", apunta, i afegeix: "Si ens retallen l'horari per la cua, hem d'allargar-lo per la punta".

Treballar de nit acostuma a implicar, tret que siguis dj, tenyir de deures i de formalitat unes hores que en teoria estan reservades per al lleure personal. "Si un dissabte a la nit normalment ja causa disgust anar-te'n de casa i deixar la família per treballar, haver de marxar una hora abans empipa molt", descriu Font.