Tretze comerços per cada mil catalans

Per primera vegada a la història, la Generalitat té informació, carrer per carrer, del número i la tipologia de comerços a tot Catalunya. La Direcció General de Comerç i el Consell General de Cambres han presentat aquest matí el cens, que té classificats un total de 101.319 establiments, la qual cosa implica una densitat de 13,47 per cada mil habitants. A Girona, el municipi de més de 75.000 habitants que en té més concentració, la proporció puja fins al 16,67.

El càlcul es va fer l’any passat, com una prova pilot, i la voluntat de l’Administració és actualitzar-lo de manera periòdica per mantenir així la vigència de la radiografia. Les dades que s’han presentat avui corresponen al primer trimestre d’aquest any i per aconseguir-les van tenir un paper fonamental les cambres de comerç, que van recollir les dades a través de formularis.

Un terç del total de comerços identificats a Catalunya es dedica a vendre aliments de consum quotidià. El 18% ofereix productes d’ús personal, com roba o calçat; gairebé un 17% ven productes per a la llar, i un 8,6% es dedica al lleure i els llibres. Als ajuntaments els costa molt controlar aquest tipus de negocis perquè tot i que es donen llicències d’activitat no es donen mai de baixa.

Barcelona és el municipi amb més comerços en termes absoluts, amb 26.144 de geolocalitzats. Després hi ha l’Hospitalet de Llobregat (3.005) i Terrassa (2.626). Els de més densitat, independentment del nombre d’habitants, són La Jonquera (80,78 locals per cada 1.000 habitants), Bossòst (50,76) i Sort (35,76). La Generalitat explica que es tracta de municipis de frontera on el comerç té un pes preponderant en la vida econòmica.

El cens també mostra que el 92% dels establiments comercials i el 78,9% de les seves superfície de venda s’ubiquen en la trama urbana consolidada (TUC). Aquest percentatge és encara més gran a la capital catalana, on el 99,4% dels comerços està ubicat en el nucli urbà.

“El cens permet a la Generalitat tenir un retorn sobre les polítiques públiques. Als ajuntaments els ajuda a dissenyar millor els seus plans estratègics. I les associacions poden veure geolocalitzats els establiments, com són i com evolucionen”, ha explicat Muntsa Vilalta, directora general de Comerç.