La contractació temporal creix més en el sector públic
La temporalitat va augmentar l'any passat un 24% a l'Administració i un 10,5% al sector privat
La recessió econòmica que, segons les dades de creixement i ocupació, va quedant enrere, ha deixat una estructura laboral precària. Especialment, en el sector públic. Les dades sobre persones contractades que fa servir la Generalitat mostren que, a Catalunya, els assalariats contractats de forma temporal per administracions i empreses públiques van créixer el 2016 un 24,1% en relació amb l'any anterior. El nombre de persones contractades temporalment va ascendir a 87.600, una xifra que no es veia des del 2011. La provisionalitat en les empreses també va augmentar, però menys: un 10,5%. En termes absoluts, no obstant això, el sector privat supera amb escreix el públic: 496.100 assalariats.
La temporalitat s'ha imposat en el mapa laboral posterior a la crisi. Encara que ha augmentat l'ocupació, si es pren la xifra de nous cotitzadors (106.500 persones) i es compara amb el total de contractes signats a Catalunya (gairebé tres milions), el resultat és una alta rotació laboral: el 2016 van ser necessaris 28 contractes per cada nou lloc de treball, mentre que a Espanya es van necessitar 40 contractes. Comptant totes les ocupacions, cada treballador català va signar 2,5 contractes, i la temporalitat ja representa el 21,2% dels contractes signats, un percentatge que augmenta al 22% en el sector públic.
Una de les causes és que s'acumulen anys sense convocatòries per aconseguir places públiques amb oposicions, explica Xesús González, coordinador de l'àrea pública de Comissions Obreres a Catalunya. “Hi ha una precarietat brutal, la contractació temporal no hauria d'estar per sobre del 8%”, lamenta González, qui reclama a les administracions “un pla plurianual d'oferta pública per reduir la provisionalitat”. El sindicat calcula que així es podrien recuperar 45.000 ocupacions públiques fixes, entre els llocs perduts per les retallades i les 36.000 persones que treballen com a interines quan podrien fer-ho com a personal funcionari de la Generalitat.
Entre les àrees professionals en les quals hi ha més temporalitat hi ha la sanitat, l'ensenyament i l'assistència social. També són els sectors en els quals s'han perdut més llocs de treball públics a Catalunya, la comunitat autònoma amb la taxa d'empleats públics més baixa: 40 per cada 1.000 habitants. Un informe d'ADAMS Formació indica que, entre gener del 2010 i juliol del 2016, es van perdre 100 treballadors públics cada dia. L'estudi agrega que Catalunya és la comunitat amb menys efectius dedicats a la sanitat (5,26 per cada 1.000 habitants) molt per sota de la mitjana general (10,51).
González assenyala que, en el Departament de Benestar i Família, el 50% del personal és provisional, mentre que a Interior i Educació els temporals ja són més de la meitat. El sindicalista recorda que, a més de la precarietat estructural que suposa, els treballadors amb aquests contractes manquen dels drets dels indefinits, i que la justícia europea ja ha començat a actuar per frenar-los.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.