El compte enrere dels refugiats
Els ajuntaments critiquen que l'Estat els assigna un nombre de demandants d'asil sense ajudes per a la seva integració
Roman Oditsov té 34 anys i des de fa tres mesos és veí del barri del Carmel a Barcelona. Viu amb la seva dona Tatiana Odintsova (33 anys) i el seu fill Kyrylo (10 anys) en un petit pis gestionat per la Fundació Benallar. Els tres són ucraïnesos i, almenys fins al 27 de març, data en la qual caduca la seva targeta, tenen la condició de refugiats. El matrimoni vivia a Donetsk (Ucraïna) on ell instal·lava aires condicionats i ella treballava en una botiga. “Érem d'aquesta classe mitjana que podíem permetre'ns algun capritx com un viatge a Turquia a l'estiu”, recorda la Tatiana.
El juny del 2014, en Roman feia petits arranjaments al garatge de casa seva quan una bomba va destrossar el xalet dels seus veïns. “L'ona expansiva em va llançar diversos metres enrere. Aquell dia vaig saber que havíem de marxar. La vida del nostre fill corria perill”, recorda en Roman. Van fugir de casa a una altra ciutat i des d'allà a Kíev. “Teníem una mica de diners. Jo tinc una tieta a Pamplona per la qual cosa vam fixar aquesta ciutat com a punt de destinació de la nostra escapada", recorda la Tatiana. Van aconseguir un visat com a turistes a Polònia i van entrar a Espanya, el novembre del 2014, a bord d'un avió. A Pamplona van viure diversos mesos i van sol·licitar asil al Govern. L'Estat va admetre a tràmit la sol·licitud i els va donar una targeta vermella que els acreditava com a sol·licitants de protecció internacional.
L'abril del 2015 van aconseguir una plaça en un centre d'ajuda als refugiats a Alcobendas on van viure fins al novembre del 2015. Mentre en Roman feia cursos de mecànic, la seva dona intentava aprendre espanyol. La Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) els va concedir unes ajudes per llogar un pis a Madrid on van estar fins al setembre. “Els mesos anaven passant i l'ajuda té un límit de 24 mesos. Al setembre la Tatiana va aconseguir una feina de mitja jornada en tasques de neteja a Barcelona. No ho va dubtar i vam venir cap aquí”, recorda en Roman.
El que en Roman no sabia és que els sol·licitants d'asil no poden canviar de província. Sense previ avís, van ser expulsats del programa estatal i van perdre les ajudes. Després de recórrer a algunes entitats van aconseguir accés al programa municipal Nausica per a l'atenció de persones refugiades a Barcelona. Aquest pla ajuda els demandants d'asil durant sis o 12 mesos més, quan s'ha esgotat l'atenció que ofereix el Govern.
Dimarts passat representants municipals i tècnics de 13 consistoris es van reunir a l'Ajuntament de Barcelona per compartir iniciatives i estratègies davant l'acolliment de refugiats. “Soraya Sáenz de Santamaría diu que els municipis no tenim res a dir en matèria de refugiats. No és competència nostra, però som els que afrontem l'arribada de refugiats. Ens trobem davant un programa opac i centralista. Fins al punt que van arribar desenes de refugiats a Manresa i l'Ajuntament se'n va assabentar per la premsa”, denunciava ahir el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania de Barcelona. Jaume Asens es va reunir ahir amb representants de Girona, Sabadell, Terrassa, Badalona, Tarragona, el Prat de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Feliu de Llobregat, Berga, Sant Boi de Llobregat i Manresa. Tots van denunciar que l'Estat “rep finançament d'Europa, però en comptes de destinar els diners a la crisi europea, els gasta en els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) i en l'expulsió de persones”, va lamentar Asens.
El setembre del 2015 la Comissió Europea va aprovar diversos programes per donar assistència econòmica als Estats davant la crisi dels refugiats i aquests es van comprometre a resituar als seus territoris 160.000 persones. Espanya va pactar llavors acollir 17.387 persones procedents de Síria i altres països en guerra. Fins al febrer passat només n'havia acollit 1.026. D'aquestes, 700 persones han estat resituades des de camps de refugiats de països de la UE. Les altres 326 han sol·licitat asil des de països extracomunitaris.
Els municipis saben que la competència d'atenció social als sol·licitants d'asil és l'Estat, a través del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, qui garanteix la seva protecció, allotjament i cobertura de les necessitats bàsiques. A més de fomentar que adquireixin les habilitats socials, personals, idiomàtiques i laborals, que els permetin establir un vincle amb la societat d'acolliment i aconseguir la seva autonomia.
Els ajuntaments denunciaven ahir que, com que el programa estatal només dura un màxim de 24 mesos, quan el pla conclou un gran nombre de refugiats acaben als serveis socials municipals.
